Cartes a Irina,14

Agrair fotografia a Michael Hacker a Unsplash

Illa de Wrangel, 25 de desembre de 1968

 Irina, no he fet cap regal, ni vaig mai de compres. Nadal no és un costum mercantil, ni un esgrogueir targetes electròniques per tal d’empaquetar regals…

 << Una ventada poderosa ha trencat la parabòlica que em connecta amb el satèl·lit i tots vosaltres; he hagut d’eixir i pujar dalt de l’esfera per tal de reparar-la. Ullals de vent a -27 º C, però aquestes mans perfumades>>.

 Continue on m’havia quedat Irina; no penses que sóc persona indiferent envers allò que fa tothom, no. Però amb el temps he aconseguit una llibertat per tal de dir, fer i triar allò que m’interessa, i això sense cap tipus de restriccions.

 Quin és el preu? El preu és aquest aïllament que alhora em dóna i segresta alegries.

Però això no és res si m’adone que per escriure’t cada dia ho faig sobre una promesa convertida en realitat pel meu fill: – Un dia pare et compraré un ordinador !

Tenia 9 anys i el temps passà i cert matí em digué: – Ací el tens!

 Així que és seure a taula com ara, i treballar me’l recorda.

Sempre Irina, sense cap tipus de preferències, ni banderes, aguditza els sentits per alegrar la Vida. Resten massa paraules a dir i accions per fer. Tots els dies són sagrats.