Cartes a Irina, 10

Tundra a Wrangel, Public domain.

Illa de Wrangel, 21 de desembre de 1968

Despús-ahir et vaig dir que era hivern i saps que tan sols ens separava d’aquest un petit salt.

Però a la tundra no hi ha estacions intermèdies; passem d’una primavera a un hivern cruel que s’entortolliga al moll dels ossos.

Resta un buf per a l’entrada cronològica del teu reialme de glaç i per suportar aquests envits tinc una espelma trista i “Instant” de Szymborska sobre la taula.

En capvespre fosc bec els versos que nodreixen l’absència, però l’espanten. Desconec si mai rebré la calidesa de mots teus; d’allò que n’estic convençut és de la força interna d’on brollen que ningú pot ensinistrar.

Avança la nit i l’espelma s’apaga; en la cambra màquines i objectes hivernen; sota la flassada, arraulit com petit fetus, pense alimares de paraules.

Tan sols tres persones saben la música vertadera que et representa i t’esbossa Irina.

Cal escriure l’amor, aquest dibuix plegat al col·luvió dels afectes: balles als meus somnis.