Cartes a Irina, 9

Agrair fotografia a voicu-horatiu a Unsplash

de Wrangel, 20 de desembre de 1968

El petit món en què habite és reduït a una esfera de 15 metres de diàmetre fixada a un icosaedre translúcid on la neu rellisca i a les arestes els vents xiulen.

Protegit com en matriu de vida, una taula circular acull pantalles i oscil·lòmetres que no mai s’aturen; fan mida dels fenòmens exteriors. Fred sobre més fred que se’m fa impossible d’imaginar i on des d’aquest indret recòndit he sabut del teu cor glaçat.

A frec d’alé, així és com li parle, enroscat dins del meu palmell mentre l’engronse. No hi ha inclemències en aquesta intimitat. Em sap greu aquesta llunyania, no poder seure a la teua vora, tan sols romandre callat si cal.

Abille la cova on habites, rescabale aqueixes garlandes i les festes que apunten nous territoris: teua la felicitat amable, no mai negociada, dama de neus, serena.