Cartes a Irina, 8

Agrair fotografia a Red Hat Factory a Unsplash

Illa de Wrangel, 19 de desembre de 1968

És hivern tancat i cru; tan dur i eixut que se’ m glacen per pensar-los els mots del vocabulari.

Enyore les taronges, aqueix sol discret que sospita l’horitzó i l’olor de la pell mediterrània que et sosté.

El treball que no s’acaba em dona de menjar, però ai de mi si no fóra per aquesta mena de volar que em regalen els vents de la paraula.

Ací la literatura és un món líquid que ha estat suspès i que tan sols puc arrapar.

Pique enlloc i m’esguite de petits cristalls que, en desfer-se, recorden l’aigua humil d’on vinc i sóc: la meua ment sura amb el desconcert.

Com a l’irisat gel, al teu cor ocult romanen batecs de vida.

Solitari i amb forces tel·lúriques grate amb les ungles embogit i sense esma.

Paraules de sal per evocar la llum, l’aigua grapada en foc que ja mateix provoca sed i raja.