Cartes a Irina, 7

Illa de Wrangel, Boris Solovyev

Illa de Wrangel, 18 de desembre de 1968

En qualsevol lloc del món cada dia té les seues rutines. Però aquestes s’esvaeixen davant dels somnis.

Avui somiava que uns nens se m’acostaven i m’oferien pedres. Aquests objectes senzills, però també miraculosos, tanquen l’essència d’allò humil que som, evanescents.

En despertar-me he eixit al carrer immens perquè no existeixen límits, ni voreres, ni travesses, ni avingudes i on pedres i gel es fonen.

Amb les mans nues, he passejat sota un cel cruixent a ple matí. I enmig d’aquesta solitud glaçada he pensat allò que pots donar: l’única llum, la teua.

Viure, respirar, agrair.