Cartes a Irina, 5

Illa de Wrangel, Boris Solovyev

Illa de Wrangel, 16 de desembre de 1968

Irina, al fons del cor, sempre habita una música que no s’atura, sempre.

Vull pensar-la per tu, car no massa vegades en som conscients.
Pronunciar-la als quatre vents per totes les persones estimades amb qui t’has creuat.

Sé del corredor per on camines, infinit, petri, cruel; la casa desllastada, però bateguen també altres vides que amaguen llurs melodies.

Sense les meues, no podria pintar aquestes lívides aquarel·les. Aprenent de quasi tot com sóc, vesse aquesta vacil·lant bondat com si fóra aigua per a la teua gola: amb la veu tot i encara trencada, intenta paisatges d’esperança.

Tot ens encercla, tot és fi i també inici: arrambla’ns aquells somriures que profunds en tu han de surar i esglaiar, de nou, aquestes boires.

El teu nom senzill, humil, la meua música.