Cartes a Irina, 3

Illa de Wrangel, Jully Morning CC BY-SA

Illa de Wrangel, 14 de desembre de 1968

No sé quan vares nàixer, ni si aquesta és la forma correcta d’encetar una carta.
Ho pense molt a sovint, però ni em preocupa, ni ja res m’importa.

Sé que ingràvida, cada dia véns a mi, com en un balanceig; i la pau que m’encercla flueix vers els ulls que t’identifiquen.

Irina, quin greuge t’ennuega la rosella que en tu batega?
Quanta pena et trasbalsa la pell?

cípsela

Cípsela, Autor Avenue, CC BY-SA 4.0

T’intente petits mots, com suaus bufs, per enlairar la cípsela que ets i ara per terra s’arrosega.
Als meus records sempre romans fresca, transparent com el dring dels brillants: aleshores, en la claredat d’aquests gels observats, et reconstrueixes, et reinventes.

Mira’ns com sempre ho has fet!
Que la tempesta siga un arpegi fugaç, el moviment del llambreig amb què enlluernes, sempre present, ara!