Cartes a Irina, 2

Illa de wrangel, Виталий Дворяченко, CC-BY-SA-4.0

Illa de Wrangel, 13 de desembre de 1968

 De la foscor irromp la llum. I en l’alba, aquestes es donen la mà, s’accepten i caminen endavant.

Avui Irina no he pogut aguaitar per la finestra per veure’t. Ací en aquesta illa perduda a 140 quilòmetres de la costa de Sibèria i a la mar del Txuktxis no puc fer-ho. Però bé que saps  el perquè.

Passeges en mi, per corredors que ningú mai ha habitat, i voldria allunyar-te d’aquesta fredor que et menja els ossos de l’ànima. El fred i jo som un, i vull extreure-te’l, perquè si sóc d’ell, no cal que tu hi sigues en tan cruel i inhòspita fotografia.

Bufen els vents, hi ha un esglai que em recorre l’espinada; però ets inesborrable dintre meu, al sol càndid i adolescent d’una bellesa que no mai perdràs en aquest àlbum que dibuixe.  

Et vull així, en el moviment que t’engronsa del pou més profund a la llum de la vida.

Rescabalar-te, “Always with you”, com resa la melodia de Paul Avgerinos al seu disc Words Touch.

Sí, voldria que sense adonar-te, aquestes paraules et toquen.

https://www.youtube.com/watch?v=rfz-p65ZdXg