Cartes a Irina

Illa de Wrangel, Boris Solovyev.

Illa de Wrangel, 12 de desembre de 1968

El cel avui és gris. Tan gris Irina que no puc distingir la línia que el separa de la terra.

Sóc un objecte a l’abast d’aquests vents àrtics que alhora s’enlaira i s’esmicola en pensar-te en la soledat abissal que et crema.

En la nit més fosca que veus passar, voldria ésser un llumí, el record d’aquella calor de dies passats quan vares creuar-te amb la meua mirada.

No res més pretenc; avui ser recer, aixopluc tan sols.

Música i molsa de veu per acotxar-te i així allunyar aquest glaçat que, insensible, t’apaga els batecs.

Sempre teu.