Les meues dones, presentació aquesta setmana a la Vall d’Uixó i la Vilavella

Piqueu sobre la imatge

Estimats amics, companys i veïns tots del poble de la Vilavella i rodalies:

és un plaer i goig poder oferir-vos aquesta setmana la presentació del meu nou llibre de proses poètiques Les meues dones  que tan meravellosament il·lustrà María Llidó Vicent i que l’any passat presentà en aquesta mateixa sala de la Casa de la Cultura Manuel Vicent.

Les meues dones és un llibre d’amor i respecte als éssers racionals i emotius que són les dones. És el petit reconeixement que ha anat quallant al meu cor en la lentitud dels dies viscuts, una forma de retre-les homenatge, a la consideració humana que ens cal tindre a tots per ser capaces, elles, de donar-nos la Vida, de lluitar per la Vida, d’il·lusionar-nos per ella, de no deixar-nos véncer per tots els entrebancs quotidians.

Quan estimem, ja no cataloguem, no actuem de cara a la façana, ni pel què diran; no vivim i parlem en termes d’èxit o fracàs, d’acceptació i fama o d’oblit, de bellesa o lletjor.

Jo he estimat aquestes dones. I per amor han estat meues sense cap sentit privatiu, de propietat personal. Dones que he volgut, que us representen. Tots i cadascun dels qui estem en aquesta sala ens hem sentit estimats, hem abraçat per moments la soledat i incomprensió més obscura, hem desitjat més amor del que hem tastat, hem cercat el descans que palpita i confia en l’amor.

Som humans, som animals socials, però me n’he adonat que l’amor pels qui tens a la vora, l’empatia pels que són més lluny, és l’única realitat que ens pot salvar com a espècie humana.

Piqueu sobre la imatge

He escollit unes dones, no són totes les que existeixen; són més aviat, pinzellades de les meues i, ara ja, les nostres dones; no les he volgut idealitzar, us les he presentat amb respecte i veneració ja que si les paraules són petits artefactes sagrats, encara molt més ho són les dones, amb els seus ets i els uts.

Les meues dones són sagrades, lliures, profundes, amables i solitàries, són éssers granítics, distants, però també amicals, solidàries i infinites en recursos. Regalen set i fam, d’altres exigeixen espai per créixer, amor, aliment i aigua. Les meues dones també t’acosten al dolor, en altres ocasions t’ofrenen la vida tota, de forma absoluta, desinteressada, sense condicions, a cor obert, a bastament, a pèrdues.

Les dones no són negoci, ni carn per disposar, ni un rebost infinit d’on tan sols treure i encara treure més. Són intel·ligents, autònomes, diletants, diverses, extraordinàries, callades, encantadores i reivindicatives, éssers per admirar i compartir la llibertat d’aquesta Vida.

Les meues i nostres dones, Persones.

Els escriptors tan sols volem que les nostres paraules hagen estat acollides per aqueixa llum íntima que als vostres cors batega. És per aquest motiu que la vida meua arrela i continua: Així siga!

 

Josep Lluís Abad i Bueno