DIR EL QUE PENSES

Als meus alumnes Josep, Carla i Miguel Ángel de 2n de batx.

 

Dir el que penses davant la imparable mediocritat establerta a tot arreu.

És indiferent que siga una ONG, que celebrar una matinal o un memorial. És indiferent sí, però que sempre siga la societat civil la que mou fitxa per solucionar problemes vitals d’una societat o comunitat humana manifesta la MEDIOCRITAT política, moral, econòmica i social del món en què vivim, dirigit per uns sense cervell, ni cor.

Sembla com si el món fóra, per aquests líders, solament una plataforma per tal de fer negoci, per mantenir-se als seus llocs de poder.

Mon pare que era un home compromès en causes perdudes i properes per quotidianes, m’ensenyà moltes més coses vitals -per la seua actitud personal envers els altres- que en la majoria de llibres que he fullejat: era partidari més de la Justícia política i social que de la caritat i tota mena de pegats aportats per una gran majoria d’ONG amb el vistiplau dels governs de torn.

Tal com mostre als meus alumnes en posar-los davant dels ulls del pensament de Nietzsche, aquest filòsof protagonitzava una crítica total i absoluta de la cultura (moral, religió, política) d’acaballes de segle XIX, alhora que presentava una d’alternativa: la dels éssers suprahumans. Aparentment sembla una paradoxa, però tan sols de façana, ja que el filòsof ens proposa la seua pròpia, una alternativa; és un pensador que destrueix alhora que proposa alternatives; podríem valorar-les d’il·luses, però constructives.

Així que, si tornem a la idea que hem encetat renglons amunt, hauríem de dir que l’actual Política anomenada democràtica pels actuals governs (inclòs el nostre) d’arreu del món és una estafa, un frau, una broma de molt mala llet envers els ciutadans.
I de proves, en tenim a escreix.

– Solidaritat intergeneracional (avis, pares, néts) per fer front a la darrera crisi econòmica o, dit d’una altra manera, com sacsejar i atracar sempre les mateixes butxaques de les classes treballadores.

-Exigència cooperativa i desinteressada d’empreses, botigues, marques i logos comercials amb o sense avantatges fiscals (simulacres enfront de solucions justes i reals).

– Fer arreplega d’almoines per manifestar solidaritat amb catàstrofes, malalties estranyes, càncer, persones sense sostre, aturats de llarga durada i una llarguíssima llista de causes amagades i tretes a la llum de forma interessada.

– Desmantellar l’estructura de l’educació, bressol de la cultura i del pensament crític i inconformista i, a més a més, entrebancar l’accés a una eficient i reparadora Sanitat.

– Ensinistrar i resignar una joventut intel·lectualment excel·lent sense futur, ni esperança, fins a l’acceptació d’uns sous d’explotació i misèria. Incitar-los indirectament a l’emigració per treure’s les castanyes del foc, pel fet de no possibilitar-los una eixida raonable i justa després de l’esforç econòmic i d’estudi fet per familiars i individual.

– Empobriment dels nostres majors fins arribar a la renúncia de tractaments mèdics tot fregant el llindar de la pobresa després haver treballat i cotitzat per construir el país, privant-los d’una   dignitat en els seus darrers anys de vida.

Dir el que penses i manifestar una gran vergonya per no saber estar, ni posar-nos en el lloc de qui sempre paga els plats trencats i bruts.

Els ciutadans que estem segrestats durant quatre anys pel mecanisme del sistema d’eleccions actual, ens mereixem aquests mediocres governants?

Justícia social i autèntica ens cal reclamar i adonar-se de promeses vàcues. No viure mai més en aquest infern.

Què penses fer? O faran altres per tu i dictaminaran què has de menjar, què has de somiar, què has de consumir, què has d’aprendre, què has de pensar, què has de veure i com has d’actuar?

Consciència i Compromís en millorar el nostre poble, la nostra comunitat humana, el nostre País.

Sigues valent, opina, debat, actua, transforma. Pren una determinació i sigues tu qui dirigeix la teua pròpia vida; si no,  altres te la segrestaran. Sapere aude, atreveix-te a pensar que digué el filòsof il·lustrat Kant. Transforma la teua societat que digué K. Marx.

Que ningú decidisca per tu!

Recordeu el nostre lema, Aportar per construir un poble millor, un país millor si fem extensiu el nostre lema.