Adolescència i alcohol

Tractar  sobre el consum de drogues  resulta necessari,  encara que descriure els aspectes contradictoris d’una societat provoca incomoditat i per tant s’evita parlar-ne més enllà dels especialistes. L’actitud d’ignorar un problema pot resultar comprensible ja que, individualment o col·lectiva, molesta fer visibles els aspectes negatius o criticables que tenim.

Resulta peremptori i inexcusable afrontar el consum de drogues entre els nostres adolescents, perquè si no ho fem ni observem críticament  els  motius causants i mantenidors, no sabrem quines solucions es poden desenvolupar per a reduir-lo, si així ho preferim. D’aquesta forma el fenomen avança, amb el seu impacte destructiu, tant a nivell individual com social.

Cal ser conscients del consum de drogues entre els nostre joves ja que ha esdevingut un problema de gran magnitud per la seua extensió i perquè condiciona negativament la seua vida futura. Per tal motiu es fa urgent els seu abordatge per a  desenvolupar mesures preventives, i en el primer nivell de responsabilitat, com tractarem  després, radicaria l’actitud i el tipus d’educació en valors que transmet la família.

Una forma de constatar el consum de drogues entre la joventut seria acudir a les dades dels estudis sobre aquest fenomen que realitzen les institucions públiques, tant a nivell estatal con autonòmic. En elles es quantifica, amb percentatges, el que s’observa en la realitat diària, en festes, casals, concentracions de “botellons”, etc: les drogues formen part de la quotidianitat de molts dels nostres joves.

Segons els estudis de la Conselleria de Sanitat, que concorden amb les del Ministeri de Sanitat,  les drogues més consumides pels adolescents entre 14-18 anys, per ordre de consum, són les següents: alcohol, tabac, cannabis , hipnosedants, cocaïna  èxtasis.

El nivell i intensitat del consum varia, des del moderat i ocasional al més intens, fins arribar al que pot convertir-se en crònic, en drogodependència. Però les dades de consum esporàdic o continu són preocupants: un 80%  d’adolescents indica que ha consumit alcohol, 35 % tabac, 25 % cannabis, 11 % hipnosedants i 5 % cocaïna; dades que manifesten que adolescència i drogues comencen a anar junts. Un fracàs social i educatiu.

CONSUM D’ALCOHOL. EL FENÒMEN DELS “BOTELLONS”

Per la seua extensió i normalització el consum d’alcohol esdevé el més preocupant. Els indicadors, així com la simple observació, manifesten que és la droga més consumida pel jovent. Aquestes dades estadístiques es poden extrapolar a la realitat concreta del nostre poble, doncs l’expansió dels costums festers i els hàbits de consum no ens fa ser diferents a la resta de la població valenciana i espanyola.

Als 14 anys un 60% ja ha consumit alcohol,  als 16 anys arriba a un 85 %. L’ edat mitjana d’inici se situa als 15 anys, i l’edat d’iniciació va baixant, tot i que està prohibida la seua venda als menors. Cada vegada és més freqüent veure borratxeres entre els adolescents, així com també es donen casos de coma etílic; recordem que l’any passat van morir dues adolescents de 13 anys per aquest motiu.

Beure alcohol i emborratxar-se s’ha convertit en un objectiu a experimentar entre els adolescents, convertint-se en un comportament ritual iniciàtic. El seu efecte inicial desinhibidor facilita la ingesta. ¿Com no traure a debat el fenomen dels “botellons” com a oci i relacions entre joves i  adolescents? En ells, el seu consum i borratxera és massiu,  associats també a brutícia i  incivisme: vomiteres, vessaments, deixalles, botelles, pixarrades “in situ”…. un resultat lamentable i gens edificant.

Els patrons de consum en menors es deu a una diversitat de factors: família, amics -la pressió del grup, dels iguals, té molta força -, les normes culturals, els mass-media, etc. Com a societat ens consta veure l’alcohol com una droga posat que el seu consum està normalitzat i naturalitzat des dels seu inicis; Baco, el déu del vi, ja era adorat en les saturnals  romanes,  el vi  està present en rituals religiosos, i les cançons de la nostra cultura popular lloen els efectes etílics: “no en volem cap que no estiga borratxo…. “, “posa vi, posa vi, posa vi, el beurem…” etc.

El problema no és el seu consum moderat en gastronomia i oci, el perill està en fer-ho de forma abusiva i a una edat cada vegada més tendra. Les conseqüències de tot plegat són ben paleses i clares: afecten greument  el seu desenvolupament físic i mental, pot provocar també el perill de la dependència, de la caiguda en l’ alcoholisme.

El primer factor que explica el consum d’alcohol entre els joves és per tant l’alta tolerància social,  fet que no passa tant amb la resta de drogues. Forma part de la nostra vida diària en festes, oci, o gastronomia. Les últimes generacions s’han socialitzat en el seu consum omnipresent. Els joves han vist i veuen a pares i adults en casals, festes, esdeveniments, inclús esportius,  amb el gotet en la ma, bevent “cubates”, gran quantitat de cerveses, i tot tipus de licors. Un principi de l’educació indica que els xiquets imiten el comportament dels adults.

Eixa naturalitat explica, a la vegada, que els pares accepten amb normalitat i tolerància el consum d’alcohol dels fills als casals o en festes com la de la darrera edició del “mig any fester”, que ha provocat en el poble diferents concentracions de “botellons”.

Podem preguntar-nos:

Estem contents amb aquest  fenomen ?

Ens preocupa la salut i educació dels nostres fills adolescents ?

Estem educant en valors o ens deixem portar per la desídia ?

Som conscients que aquest problema pot afectar negativament a la seua salut, física i mental, al desenvolupament de la seua personalitat, així com en la seua educació ?

Els metges, psicòlegs, sociòlegs i educadors recomanen la prevenció: educar al si de la família, essent els pares uns referents en valors i bones pràctiques,  també des de l’escola i instituts, sense oblidar la responsabilitat de les institucions públiques més properes com els ajuntaments, que haurien d’estimular i aplicar polítiques alternatives d’oci, esport i lleure que no faciliten la proliferació dels “botellons”. En definitiva, els adults tenim la resposta: o eduquem en valors de vida saludable, civisme i relacions socials fonamentades en el respecte, o açò se’ns va de les mans. Tots hi som responsables, tots eduquem.

JOAN BADENES