LES ENIGMÀTIQUES ENES PALATALS DE LA SERRALADA D’ ESPADÀ

A través del present escrit es pretén donar a conéixer unes gravacions realitzades en roca en alguns dels cims més prominents de la serralada Espadà. També aprofitar la difusió del medi, per a convidar a qui siga coneixedor d’alguna dada, o puga aportar algun detall interessant que potser podrà tindre relació amb el tema, que ho compartisca i així disposar tots de la dita informació. Gràcies.

Va ser al voltant de 1990 quan vaig descobrir gravada en una roca una espectacular i majestuosa una ena palatal en la zona del Pic de Font de Cabres. M’havia detingut un moment a recuperar-me de l’esgotadora carrera que estava realitzant, quan em vaig adonar de la inusual gravació. Una perfecta ena palatal havia sigut plasmada en el dur llenç. D’una grandària d’uns 20×20 cmts i perfectament definida romania la lletra, allí impertèrrita i sense res que la intimidara. No li vaig fer més cas. Continuava corrent mentres la coneguda i simbòlica ena palatal va quedar oblidada completament fins que a causa de la casualitat, diversos anys després va emergir des del fons de la meua memòria, reclamant i exigint una atenció que en el seu moment no li vaig prestar.

Aproximadament vint anys més tard, vaig realitzar un altre singular descobriment. Havia passat ja molt de temps i aquesta vegada caminava en compte de córrer. M’havia detingut a descansar un moment al cim de Mondragón i mentres contemplava l’enorme i aborronadora cicatriu infligida a la maragda plana per la civilització i batejada com CV-10, em vaig trobar a l’abaixar la mirada, amb una altra ena palatal. Em va intrigar prou, trobar una ena palatal idèntica a la que ja coneixia i que en eixe mateix instant va sorgir des del més recòndit de la meua ment reclamant atenció. Va aparéixer ràpida en la meua ment la lletra situada en el Pic de Font de Cabres i descoberta feia ja molts anys. En un principi, em vaig preguntar si estaria confós sobre el lloc on havia trobat la ena palatal, però prompte vaig recordar que l’emplaçament no era el mateix, perquè ara em trobava al cim de Mondragón i no a Font de Cabres.  La roca tampoc era la mateixa, a Font de Cabres, la ena havia sigut gravada sobre aquell bru rogenc llenç del roig i en aquesta ocasió el suport triat era l’inconfusible grisenc de la roca calcària. Contemplant el  Pic de Font de Cabres des de Mondragón que era on estava, vaig pensar que tal vegada en una altre cim haguera alguna ena més gravada.  Mentalment, vaig observar que traçant una recta sobre el mapa de manera que unira els dos punts on estaven les dos enes palatals ja conegudes, i allargant esta línia imaginària, s’arribava fins al cim de la muntanya coneguda com a Pipa. Vaig pensar que com no hi ha dos sense tres, tal vegada allí, en aquell lloc,  haguera una altra ena més.

En els pròxims dies vaig ascendir a Pipa i sorprenentment, allí també la vaig trobar gravada en la roca. Moltes eren les preguntes que acudien a la meua ment, ja que trobar-la tres vegades en un espai relativament pròxim no podia ser casualitat. Qui havia realitzat les dites gravacions? I  Per què?

Al cim de Pipa i mentres contemplava les esmolades dents de la serralada, vaig pensar que tal vegada en altres indrets també es podria trobar aquesta gravació. Com sovint  eixia per la serra, vaig decidir que aprofitaria per a fixar-me als cims que en un futur visitaria  i així comprovar que no haguera cap ena més. Durant els tres anys següents, el resultat  va ser satisfactori, ja que vaig trobar comptant les mencionades, un total de set enes més.

Les set enes palatals, són majúscules i totes presenten la mateixa grafia i més o menys la mateixa grandària, la tècnica utilitzada per a desgastar la roca formant la lletra, aparentment, és la mateixa. Pareix que s’ha utilitzat algun sistema de fregament, ja que no hi ha cap senyal que evidencie l’ús d’alguna ferramenta. No s’observen; angles ni solcs definits ni cap tipus de mossa que delate la utilització d’algun tipus de cisell o una altra ferramenta.

Sense tindre en compte el tapís emprat, ens trobem amb que totes les enes són iguals. Tant en grandària com el traç i la forma i totes es troben en cims o llocs estratègics. Això ens conduïx a deduir que ha sigut una mateixa persona la que ha realitzat tan ardu i laboriós treball.

Les zones en què s’han trobat són: Pic de Font de Cabres, Mondragón, Pipa, Castro, Espadà, Nevera i Puntal. Cal assenyalar, que vaig visitar molts més cims de la serralada sense trobar-ne cap més.

Durant els tres anys en què vaig descobrir quasi totes les lletres, vaig realitzar diverses indagacions per a conéixer a què obeïen eixes  enigmàtiques gravacions en roca en molts dels importants i elevats cims de la serralada. Vaig preguntar indiscriminadament a tot tipus de persones, (muntanyencs, caçadors, pastors,  habitants dels pobles, etc) i ningú coneixia ni tan sols una sola de les enes mencionades. Evidentment tampoc podien donar resposta a cap pregunta formulada respecte d’això.

Vaig consultar diverses fonts; Exèrcit, Institut Cartogràfic, unes quantes Conselleries (tal vegada hi havia alguna relació amb mines, cadastre..) i un llarg etc de possibilitats que se’m van ocórrer per a obtindre respostes. Entre elles, com no, navegar incansablement en internet, però sense arribar a bon port. En la xarxa tampoc vaig trobar res que poguera donar llum sobre el tema en qüestió.

Els principals fets històrics de la serralada tampoc no van aportar cap pista al desafiador misteri que les enes palatals plantejaven. Ni l’ocupació humana de bona part de la serra, ni les incursions de les quadrilles de bandolers a finals del segle XIX entre altres, pareixien tindre cap relació amb les gravacions de la lletra.

També vaig pensar en diverses possibilitats un poc menys ortodoxes. Potser algun tros de cosmovisió havia sigut reflectit de manera que des de les altures es poguera distingir alguna constel·lació desconeguda?, algun coneixement esotèric es tancava en la gravació i/o situació de les enes trobades?. L’esperat fracàs en aquests casos no em va sorprendre.

Una de les possibilitats factibles que crec que podria ser viable és que les dites gravacions fóren realitzades durant la guerra civil. Més concretament per algú de l’exèrcit republicà. Això és degut al fet que a tot arreu on s’ha trobat una ena palatal, van estar ocupats durant llarg temps per l’exèrcit republicà. En canvi molts dels cims on es troba una ena palatal gravada, no van ser calcigades per l’exèrcit franquista fins finalitzada la contesa. Acabada aquesta, és prou impensable que algú es dedicara a realitzar les dites gravacions, perquè l’esforç i el temps invertit en això és evident.

En conclusió, actualment les preguntes són les mateixes i les respostes de moment també. Passats ja molts anys, em continuen intrigant les gravacions mencionades i em continue preguntant;  Qui va realitzar les dites gravacions i amb quin objectiu?, Com es van realitzar?, Quan?,  Per què eixa lletra i no una altra o altres diferents?,  Queden més enes per descobrir?, Existiran enes gravades en altres serralades, tal vegada per proximitat; La Calderona?, Amaguen les enes algun missatge encriptat que encara no coneixem?. Estarà viu el desconegut autor?. Preguntes aquestes i moltes més que malauradament romanen sense resposta.

Perquè no es perdera la informació, la vaig plasmar en una espècie d’esborrany on conte les meues vivències descobrint les dites enes i a més, ara per mitjà d’aquest apunt, que com ja es va assenyalar al principi, pretén donar a conéixer les lletres que maliciosament, acaricien el cel de la serra i romanen allí sagaçment ubicades,  tal vegada amb l’esperança que algú aporte llum a tan enigmàtiques gravacions i es desentranye l’inexplicable jeroglífic que burlanerament ens presenten aquestes lletres de la serralada d’Espadà.

Article i fotografies: ESTANISLAO LENGUA