I ara, què faran els llauradors?

img-20170215-wa0008I ara què?

Fa unes setmanes que l’Associació de veïns organitzà una conferència, on en la casa de la cultura Manuel Vicent, Josep Ramon Urban ens explicà quina era la situació del camp i analitzà el perquè de la desastrosa campanya de la taronja al nostre País, concretament a la comarca nostra de Plana Baixa. Aquest acte fou recolzat pel propi ajuntament i pel Consell Agrari del poble.

No és que els assistents desconegueren aquesta situació, però el que esperaven tots era que -després del parlament del sindicalista de la Unió de Llauradors i dels torns de preguntes- es prengueren tota una sèrie de decisions per organitzar-se els llauradors i pressionar als nostres governants per defendre els nostres interessos econòmics com a productors en les institucions, Corts Valencianes, Parlament espanyol  i en les instàncies de la Unió Europea.

Això és el que crec captà un servidor que vaig acostar-me a l’esdeveniment que semblava interessant perquè la sala estava plena, de gom a a gom.

Els llauradors són uns treballadors que, fins ara, i per una majoria de governs, han estat abandonats a la seua sort.

Són molt poc intel·ligents, per no dir estúpids, els nostres representats electes que no defenen o abandonen a l’atzar tots els assumptes econòmics relacionats amb l’agricultura. No me’ls veig mastegant mòbils, ordinadors, televisors de plasma i torradores de pa.

Per altra banda, mentre els comerciants s’han organitzat i associat per defendre els seus interessos  econòmics, imposant els preus de compra i pressionen els governs de totes les instàncies humanes, facilitant els tractats de comerç com els de Sud-Àfrica, pels quals entren taronges quan ací ens trobem en plena producció, els xicotets llauradors no ho han fet fins ara. Això els deixa desemparats i sense capacitat d’influència sobre les institucions. Ja se sap, com en qualsevol conflicte social, un a un som com la pols, res; junts, units, organitzats, tenim més força.

Els llauradors han de procurar unir-se i convocar accions, entre elles una reunió amb els diferents sindicats i organitzacions agrícoles per exigir les seues reivindicacions: preus justs als productes del camps per viure amb dignitat, confirmació dels contractes del camp amb obligacions per banda dels compradors de taronja i altres fruites, verdures o cereals, sancions per incompliment de les lleis, i un llarg etcètera.

img-20170215-wa0006Així que l’ajuntament del poble es va comprometre a reunir-se amb altres ajuntaments de les rodalies per tal de tractar aquesta temàtica i veure si poden anar a la Conselleria per tal de parlar amb els nostres representants i plantejar-los tots els entrebancs a què estan sotmesos els llauradors any rere any.

Però serà això prou?

No haurien de concretar accions i pressionar els nostres representants perquè defenguen la qualitat dels productes de la nostra terra i la dignitat de la vida de qui ens dóna, any rere any, de menjar?

AA.VV