Elogi de la fusta i dels fusters

FUSTERS DE LA VILAVELLA

A Manuel  Aznar, IN MEMORIAM

En anteriors articles sobre la Vilavella d’ahir i d’avui  hem vist com ha anat canviant  l’urbanisme al nostre poble i hem avaluat que aquesta transformació, en alguns caos, no ha significat una millora. El tradicional estil de construcció mediterrània ha sigut desplaçat per altres estètiques descontextualitzades, sense estil propi.

Aquest canvi també s’ha produït amb els elements emprats en l’edificació de les nostres llars. Materials tradicionals i nobles com la fusta han sigut reemplaçats per altres com l’alumini i el PVC en les portes i finestres.

bigues-001

Bigues d’una casa en construcció.

La fusta, des de sempre, és un element fonamental en la construcció de cases. No sols forma part de l’estructura tradicional dels habitatges com les bigues, finestres i portes, sinó també de tot el mobiliari que vesteix i engalana cada un dels  seus habitacles: llits, taules, cadires, butaques, sofàs, prestatgeries, aparadors, vitrines, passamans, etc, que tant de confort i elegància ens ofereixen.  La fusta, tractada artesanalment, tant en portes i finestres com en mobiliari, per la seua forma ornamental és i ha sigut considerada objecte artístic, element decoratiu, modelada segons estils: clàssic, gòtic, barroc, rococó,  modernista, etc.

Aquesta perspectiva dóna sentit al seu elogi com a element indispensable de les nostres vivendes si volem considerar-les amb distinció,  i per extensió als professionals artesans que la transformen en objectes útils i estètics des del seu tronc vegetal, els fusters. Un ofici tradicional i artesanal, encara que actualment predomina la seua vessant industrial, i que requereix mestratge  per transformar i modelar la fusta. Generalment de tradició familiar, passa de pares a fills o bé d’experts a aprenents, ja que necessita d’ un llarg aprenentatge per a dominar la tècnica.

manuel-i-vicent-001

Manuel Aznar i Vicent Roselló Aznar.

imagen-028

Vicent Roselló Aznar

Aqueixa és l’evolució que han experimentat els únics fusters que queden al nostre poble, els germans Vicent i Juan Roselló i Pascual Vicent, de la Fusteria Roselló (recentment ens ha deixat el quart fuster del taller, Manuel Aznar). Si donem una mirada al passat observem que a la Vilavella  han hagut cinc fusteries que han donat excel·lents fusters dels quals sols queden ells. Recordem la dels “Trinitaris”, la de Toni “Suarep”, la de Pepe “Vaporet”, o la de  Pepe “l’Eslider”  a més de  l’esmentada Fusteria Roselló.

vicent-rosello-pare-en-la-construccio-del-cancell-001

Vicent Roselló Usó

Aquesta s’inicia l’any 1964 de la mà de Vicent Roselló Usó quan munta la fusteria a l’actual carrer Tirant lo Blanc, enfront de la Vieta. Vicent, originari de Nules,  treballava en una fàbrica de sellons en Xilxes.  El destí el porta a casar-se amb Maria Aznar i crea la seua pròpia fusteria dessota la vivenda familiar. Des del seu inici  s’ incorporen com aprenents de fusters, Manuel Aznar i Pascual Vicent, que desenvoluparan tot el seu exercici professional en el taller, primer juntament amb Vicent i des de la seua jubilació,  amb els seus fills, actuals gestors de la fusteria. Manuel fa cinc mesos que ha mort – es va morir el 23 d’agost – i en aquest article el volem recordar amb la seua bonhomia, amabilitat i alegria,  a més de ser  un fuster excel·lent.

imagen-020

Homenatge a Manuel Aznar, IN MEMORIAM.

Al trobar-se el taller baix de casa, fa que Vicent i Juan, els dos fills, vagen observant i  adquirint el bagatge necessari per  convertir-se en fusters; des dels 10 anys, durant les vacances escolars,  ajuden al taller i així  van adquirint el domini de la tècnica. Vicent remarca que l’aprenentatge de fuster requereix molta pràctica i anys d’exercici – un fuster no s’improvisa- per ser un excel·lent artesà. Un ofici que en altres països té un reconeixement com a “mestre fuster”, però que ací no gaudeix d’eixa distinció. La fusteria Roselló ostenta la categoria atorgada per la Generalitat Valenciana com ARTESANIA COMUNITAT VALENCIANA.imagen-022

El taller  del Poble Nou es queda xicotet i l’any 2007 el traspassen a l’actual  polígon industrial del poble, on disposen d’una amplia nau, nova maquinaria més moderna, que amb les tradicionals ferramentes  manuals, desenvolupen la tasca de transformar les fustes. Treballen amb tot tipus de fusta, roure, faig, noguer, cirerer, pi melis procedent dels EEUU – la “mobila” vella de més qualitat procedeix de les bigues d’anteriors construccions, ara enderrocades – avet, pi de Suècia, iroko  i teca, procedents d’ Àfrica.

sostre-duna-torre

Bigues d’una torre formant figures geomètriques.

foto_puerta

Porta principal d’una vivenda

Realitzen tot tipus d’elements de fusta: bigues, portes d’entrada a les cases -hi ha portes amb alt valor artístic  en algunes cases del poble- d’habitacions, vestidors, mobiliari de cuina, persianes, finestres, destacant la seua especialització, molt sol·licitada per a la construcció actual de vivendes: les finestres amb tancament hermètic. També estan  incorporant noves demandes com  la de parquet de fusta que dóna un estil càlid a la vivenda, del qual tenen una ample mostrari. Tot i això, sense obviar la necessària atenció al manteniment i reparació que demanden les vivendes del poble.

Però  hi ha una construcció de la que les persones que han fet i continuen fent possible la Fusteria Roselló estan especialment orgullosos, és el cancell de l’església Sagrada Família de la Vilavella  bastit l’any 1995, una obra senyera per la seua presència artística i grandiositat, tal com mostren les fotografies.

manuel-aznar-i-vicent-rosello-pare-durant-la-construccio-del-can-001

Manuel Aznar i Vicent Roselló (pare) durant la construcció del cancell

tranportant-el-cansell-001

Pascual, Juan, Manuel i Vicent transportant el cancell pel carrer Eixida d’Artana cap a l’esglèsia…

vicent-i-juan-rosello-manuel-aznar-i-pascual-vicent-en-el-muntatge-del-cancell-001

… i durant el muntage del cancell.

Des d’ací desitgem llarga vida a la fusteria Roselló ja que la Vilavella necessita del seu servei. Manté al nostre poble aquest ofici tradicional, una fusteria que al ser de format familiar no ha sigut víctima del “boom” de la construcció i posterior esclat i crisi. Una fusteria de “proximitat”, local, que la tenim ací per a satisfer les demandes d’aquest noble producte, però que ara ha de competir amb el productes  de baixa qualitat de  les grans superfícies.

La fusta, malgrat l’aparició de nous elements per a la construcció que poden competir amb ella, sempre serà un element imprescindible en les vivendes i més si admirem el mobiliari artístic i de  bona qualitat. Els fusters com els de la fusteria Roselló, sempre seran necessaris i ben valorats.

Text: Joan Badenes.

Fotografies : arxiu de Vicent Roselló