Tres anys de blog

img_20170103_151935408_hdr

Preparant l’article 397

Enguany, iniciarem el quart any de presència entre tots vosaltres. Tal com el blog assenyala en la cronologia mensual a la part dreta de la portada, va ser el gener de 2014 quan publicàrem la primera entrada, una preciosa fotografia nocturna de la Vilavella de Juan Escrig.

No ens ha anat malament si considerem l’equip humà que trobem darrere les vostres pantalles.

En èpoques ben magres sempre hem trobat el recolzament de veïns que s’han afegit a col·laborar i això ha esdevingut com l’alcohol que s’afig al foc i fa que la flama siga més poderosa i la combustió encoratjadora.

Fins ara hem fet un total de 396 articles, hem rebut 101.921 pàgines vistes i 50.132 visites la qual cosa no significa que els visitants hagen llegit els continguts, però ens han visitat i saben de la nostra existència. A hores de llegir l’article seran moltes més.

No cal parlar de l’annexió a les xarxes socials, que sense la pretensió d’idealitzar-les, han expandit per tot arreu els nostres continguts, i hem sigut visitats des d’arreu del món, des dels EEUU-  agraïm a Loli Mccall Arnau el seu seguiment quasi diari-,  com  des dels països europeus -segurament joves que han tingut que marxar a buscar treball ja que ací les perspectives de futur per a ells són ben magres-  així com des de països llatinoamericans  i àrabs. Per a nosaltres ha sigut una agradable sorpresa que ens lligen des d’arreu del món.

Sí, ho sabem, les persones lligen uns pocs renglons i quasi no arriben a la fi.

Però si unes poques ho fan, estem ben pagats: no rebem diners per paraules llegides.
Per la mateixa estructura del blog sabem que és una mica complexe el fet de deixar comentaris, car és necessari registrar-se a WordPress per tal de poder fer-ne i t’has d’identificar.

Però això mateix ens protegeix de tota mena de comentaris anònims maleducats, tant mancats de rigor com de sentit comú, i una pràctica prou expandida i, malauradament, a l’ordre del dia. Això fa perdre molta energia i dedicar temps estúpid a individus que no respecten les normes mínimes d’educació, democràcia i convivència.

Quant de temps continuarem més?

És aquesta una pregunta oberta que no sabem contestar.
La idea nostra sempre ha estat elaborar articles que, d’alguna manera o d’altra, tingueren relació amb el nostre poble i les persones que hi viuen; però, alhora, hem volgut que els nostres col·laboradors pogueren expandir la seua creativitat i oferir-la als veïns, de manera que tot sumara per construir un millor poble i una convivència fonamentada en el respecte mutu i una honestedat intel·lectual que no poguera ser qüestionada. Com a revista sociocultural hem pretès transmetre aquells assumptes que poden afectar i/o interessar a la comunitat vilavellera: històrics, socials, culturals, reivindicatius, etc. L’existència i continuïtat del blog depèn dels vilavellers/es que vulguen col·laborar enviant-nos els seus escrits o/i suggerències. Continuarem mentre hi haja aquesta energia social. Recordeu la nostra adreça del correu: associacioveinsdelavilavella@gmail.com.

Qui crega que hem sigut parcials en les nostres valoracions i escrits, -perdoneu-me- però és un individu massa simple, car la imparcialitat pura és una entelèquia, un fantasma, no existeix.

No hi ha imparcialitat, sempre hem de triar, diuen molt correctament els filòsofs, però nosaltres no hem tingut mai les cartes marcades, ni hem fet trampes: totes cara amunt. No mai hem llançat cap pedra i hem amagat la mà.img_20170103_151704

Els elements que ens han guiat en la nostra feina han sigut: ser clars en la informació, ser directes en les valoracions i tot això seguint patrons ètics que promoguen el bé comú i no menyspreen els drets de les persones amb qui convivim. Almenys ho hem intentat sempre amb bona voluntat.

Podem no pensar com altres i això és legítim, però això no ens dóna el dret de calumniar, fer acusacions falses i falaces buscant titulars, per tal que se’ns note socialment.

No ho hem fet, ni mai ho farem i aquesta serà la forma com ens distingirem de depredadors forassenyats, estúpids i intel·lectualment ignorants i amb mala voluntat.

Com li va dir Plató al seu alumne predilecte, el gran Aristòtil, a l’hora de demanar-li que revisara i criticara tota la seua obra: ” Ets el meu amic, però busca sempre la Veritat“.

I recordeu, VERITAT, aquesta paraula cal escriure-la sempre amb majúscules.