El nostre país està barallat amb la lectura

historias_en_librosJa sabeu que el CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques) sol fer enquestes que posteriorment són publicades per tal que les analitzem, les valorem i puguem fer-nos una idea de la situació en què ens trobem. Aquest organisme fa un retrat del que és la nostra societat i crea una imatge fixa de quines són les preferències de la societat (polítiques, culturals, etc.) dels nostres hàbits i de les nostres opinions.

            No sé si aquest organisme té massa sentit (imagine que sí…) però, la veritat, és que una enquesta, a la qual tots donen una importància extraordinària i que, segurament, deu costar molt temps material i personal no se li fa cap cas. Bé, si que se li’n fa de cas. Així quan s’apropen les eleccions tothom està pendent del que pronosticarà el CIS davant les urnes i quanta gent i en quin percentatge votaran una opció o una altra.

            Però el CIS no sols ens mostra les preferències de vot i on es situa el votant en una línia imaginària que abasta des de l’extrema esquerra fins l’extrema dreta, diu moltes més coses. Entre elles quelcom que reflexa el nivell cultural i l’index de lectura per part de la societat. I, la veritat, els resultats són molt decebedors.

            Mario Vargas Llosa no és un escriptor que es trobe entre les meues preferències però voldria remarcar una frase que va dir en el seu moment:

            «una sociedad que lee buena literatura es más crítica y menos manipulable que otras»

            No estic massa d’acord amb l’accepció «bona literatura», però sí amb l’altra part de l’asseveració. Diria que llegir sempre és bo i de que tot el que es llegix s’aprèn alguna cosa però, sobretot, el més important de tot és llegir.

            Des de l’antiguitat s’ha incidit en la importància de la lectura i aquesta importància ha anat augmentant fins els nostres dies. Ara bé, hi ha una part de la societat que creu que amb haver après a llegir ja en té prou.

          estrategias-de-lectura  Exercir la lectura és un plaer i no caben excuses per no fer-ho. Així doncs, és lamentable que els governs graven de manera indiscriminada el món de la cultura i tots els productes que genera però, aquesta, no deuria ser una excusa per no llegir. Vivim envoltats de llocs, espais i mitjans on podem gaudir d’aquest plaer. Al nostre abast tenim les biblioteques o les xarxes, llocs, des d’on podem fer ús de llibres i textos. Per la qual cosa, no hi ha excusa per no capbussar-nos en el mar de paràgrafs i lletres que formen un text.

            Però si, de nou, tornem enrere i ens fixem en el que ens diu el CIS observem que a la pregunta «¿quants llibres ha llegit vostè en els últims dotze mesos», obtenim els següents resultats:

  • El 39,4% diu que cap.
  • El 7,1% ha llegit «1 llibre» en un any
  • El 27,9% ha llegit «de 2 a 4 llibres»
  • El 10% ha llegit «de 5 a 8 llibres»;
  • El 5,5% ha llegit «de 9 a 12 llibres»;
  • El 8,8% ha llegit «13 o més llibres» en uns dotze mesos

Tot això per no parlar dels espanyols que visiten les biblioteques, on ens trobem amb un percentatge tant descoratjador d’un 57,5% d’enquestats pel CIS mai ha acudit a una llibreria, i el 74,7% tampoc ha trepitjat una biblioteca.

Vistes aquestes valoracions fetes pel CIS ens hauríem de preguntar si algú es fixa en aquestes dades, perquè quan aquest ens publica els seus estudis sociològics, de seguida, apareixen els polítics per tractar de fer una profunda anàlisi sobre qui els vota, qui els pot votar i quants els votaran. Però, qui analitza la resta de l’estudi?

Qui es fixa amb els index de lectura del nostre país?

Article elaborat per Sebastià Roglà