Arquitectura de la Guerra Civil en la muntanya de santa Bárbara.

L’enunciat que dóna lloc a l’existència d’aquest blog és “ Aportar per a fer un poble millor” . Seguint la proposta, objectius nostres són donar a conèixer aspectes de la nostra història per a saber d’ on venim,  i reivindicar la recuperació, defensa i promoció del nostre patrimoni, siga tant cultural com natural, així com l’urbanístic i arquitectònic, per tal de sentir-nos-en orgullosos del que tenim i traspassar-ho, millorat, a les generacions futures de la Vilavella.

En diferents articles anteriors hem tractat sobre la necessitat de posar en valor patrimonial i històric l’entramat d’ arquitectura bèl·lica de la Guerra Civil, com són les fortificacions, trinxeres, punts d’observació, nius de metralladores, pous de tirador, etc. que existeixen en les nostres muntanyes. Recordem que el nostre poble i les seues muntanyes va ser territori de disputa i de confrontació bèl·lica, ja que el front va quedar ací estabilitzat durant nou mesos.  D’aquest fet ha quedat com a testimoni un ric traçat de construccions militars d’atac i defensa, emprat pels dos bàndols en confrontació, que si no és objecte de recuperació corre els risc de ser engolit pel pas del temps.

img_6742

img_6743

Evitar el seu desnonament com a llegat històric i incorporar-lo al nostre patrimoni suposa també un pas per a la recuperació de la memòria històrica d’uns fets recents que si no s’observen amb tota la seua integritat,  poden ser repetits de nou, no oblidem la coneguda frase “ els pobles que obliden la seua història estan condemnats a repetir-la “.

Fins ara tractar sobre la nostra Guerra Civil a nivell institucional resultava bastant complicat, segurament tant per raons ideològiques – posat que els vencedors imposen la seua interpretació dels fets sense deixar que ningú a posteriori la rectifique-  com emocionals.

En aquest context, no podem menys que cel.lebrar i felicitar els autors de la recuperació i rehabilitació d’un traçat d’aquesta arquitectura existent en la muntanya de Santa Bàrbara, posada en valor com a patrimoni històric, reclam museístic i turístic.

img_6745

img_6748

Mereixedors de reconeixement són tant la iniciativa del nostre ajuntament, presa  per  la regidora de Patrimoni Loles Orenga i per l’alcaldessa Carmen Navarro,  com pel treball de rehabilitació realitzat per l’empresa ArqueoCas dirigit per l’ historiador  Jose Albelda, una obra que ha comptat amb la col.laboració de la Generalitat Valenciana, Caixa Rural Vilavella – Cajamar, Fustecma i Voluntariat pel Patrimoni.

El passat diumenge 13 tingué lloc l’acte d’inauguració i presentació pública d’aquesta magnífica rehabilitació. En la vessant est de la muntanya de Santa Bàrbara, ben prop de la penya Espiadora,  en un lloc privilegiat, ja que s’atalaia tota la plana, des de Benicàssim fins a Sagunt, es concentraren unes 150 persones que van seguir amb atenció les explicacions de les vicissituds bèl·liques ocorregudes  entre 1938 i 1939 que va realitzar Jose Albelda, després dels discursos inaugurals de les nostres autoritats municipals.img_6796

img_6800

 Es va fer una visita guiada per tota la trama recuperada, un circuit que compta amb trinxeres excavades, niu de metralladora, punt d’observació i vigilància, tot explicat amb uns panells informatius, La visita guiada acabà amb la lectura de fragments dels diaris personals de dos combatents, un del bàndol franquista i l’altre del republicà, feta per Carlos Mallench, de l’associació Muntanyes de la Guerra, com un record de tots els morts de la confrontació civil, tal com queda gravat sobre una pedra a l’ inici del trajecte. Amb el desig de que mai més es tornen a repetir fets tant destructius i mortífers. Per aquest motiu cal recuperar la memòria històrica i no oblidar tot el que va passar i a ningú dels que varen morir.

img_6785 img_6774

A continuació  reproduïm part del textos que expliquen els panells informatius. Aquests, més les fotografies que publiquem, donaran a conèixer la història  i el lloc on va ocórrer als qui, per diferents raons, no poden acudir a veure aquesta obra, que com va dir Jose Albelda, “sols és comparable a una xicoteta sala d’un primer pis d’un museu de diferents plantes”. Encara queda molt per recuperar, però el primer pas ja està donat.

Actualment el municipi de la Vilavella conserva una gran quantitat de restes bèl.liques repartides entre les partides rurals de Santa Bàrbara i la Selleta. A més de la seua quantitat i bon estat de conservació, la seua característica distintiva és la d’haver format part del sistema de fortificació de campanya dels dos bàndols participants de la Guerra Civil Espanyola entre 1938 i 1939, primer com a elements defensius republicans per frenar l’avanç franquista cap a València, i més tard amb la paralització del front, com a primera línea defensiva de l’exèrcit franquista.

Entre un bosc mediterrani d’argelagues, esbarzers, carrasques i pins plantats en la dècada dels 50, destaquen les restes encara visibles d’una gran quantitat de trinxeres excavades en el terreny, … parapets aixecats en pedra en sec, pous de tirador i nius per metralladores o casamates ( alguns d’ells amb grafitis realitzats sobre el cement fresc), cabanes de soldats, llocs d’observació o un extens campament militar republicà usat després per la 83 Divisió franquista, conegut com “el poble desert”.

20161113_091351

 La part posada en valor consta de dos trams:

TRAM 1 : … discorre a través d’una trinxera excavada en terreny rocós, aplegant fins un niu de metralladores de planta ovalada; al nostre pas, anirem deixant arrere nombroses ramificacions de la trinxera que actualment s’encontren colmatades de terra.

Després de visitar el niu o casamata, la ruta continua per un camí de fàcil accés a través del bosc.

TRAM 2 : …  consta d’un conjunt format per un lloc d’observació i el seu abric complementari, i uns metres més avall un altre grup format per un niu de metralladores i un abric vinculat a aquest.  La tornada a la senda es fa a través d’una trinxera, encara per excavar, de 190 m de longitud.

És un patrimoni militar que representa la lluita dels nostres avantpassats, restes d’un camp de batalla que hem de respectar. Preguem que tingui cura d’aquest patrimoni, ja que de nosaltres depén llegar -lo a les futures generacions.

Text Joan Badenes

Fotografies Juan Escrig