La Vilavella d’ahir i d’avui: la font Calda

No fa encara massa temps l’espai de la font Calda era un centre neuràlgic en la vida del poble, lloc de trobada i de relacions tant dels veïns com dels banyistes que anaven allí a per aigua o a prendre la fresca.

En un article anterior, La font tal como raja… o no, (Cliqueu si el voleu llegir) senyalàvem la importància de recuperar la font, aconseguint que torne a brollar aigua. Va ser l’any 1998 quan l’Ajuntament realitza les obres de canalització de l’aigua de la font Calda cap a 12 sortidors repartits pel poble, això provoca que no es mantinga el suficient cabdal perquè brolle aigua contínuament. Aquest dissortat fet portà com a conseqüència que la gent deixara d’acudir a la font, i si abans era un espai amb molta vida, ha esdivingut un lloc buit. Actualment la Glorieta és un espai rehabilitat al voltant del Museu, però per a completar la seua recuperació falta que la font Calda torne a brollar.

la-font-3-1925

la-font-4

La font mil·lenària que ha sigut  fita i emblema identificador de la Vilavella, motiu d’orgull dels veïns, ara és una font eixuta, un espai mort, sense vitalitat. L’ajuntament hauria de posar entre les seues prioritats urbanístiques la seua recuperació i revalorar-la.

A part de la pèrdua de la funció de la font, les fotografies mostren un considerable canvi en la seua trama urbanística i es constata la brevetat temporal del nostre paisatge urbà. Som poc amants de mantindre la tradició urbanística, ni tampoc estimem el nostre patrimoni arquitectònic. Resulta curiós que quan en els debats públics apareixen defensors de “les tradicions” sols fan referència a alguna d’elles, i no precisament les més cíviques, oblidant-se de la resta com la nostra llengua i cultura, la nostra música, el patrimoni urbà i natural, l’esportiu,  com la galotxa, etc.

la-font-1

la-font-2Primer va ser la demolició als voltants de 1942 del balneari del Cervelló i la construcció en el seu lloc de cases particulars. Cent anys justos va existir el balneari i el seu enderrocament inicia el camí que seguiran la resta, excepte el de Monlleó, l’actual balneari. L’any 1985 l’ajuntament d’aleshores decideix, en una mostra més de la falta d’estima i valoració del ric patrimoni dels balnearis, enderrocar l’edifici situat al costat mateix de la font, la Presa d’Aigües, antic bany del Comú, bastit al segle XVIII.

Ara és una mena d’espai obert amb una caseta de dubtós gust estètic, resguard del cobrador de l’aigua quan es la cobraven als forasters que venien a omplir les seues garrafes. De les antigues estructures dels balnearis en aquest entorn s’ha salvat, perquè havia tingut en el seu temps usos religiosos, l’oratori del balneari del Cervelló, actual entrada i primera sala del Museu Municipal.

fontcalda-1-copia

fontcalda-1

En front de la font Calda destacava la casa de “les Cavalleres” amb un jardí que lluïa un esplendorós gesmiler i que ha esdevingut el solar d’una  una finca de pisos. En el contrast de fotografies també s’observa la casa cantonera amb el carrer Cova Santa, d’estil modern amb grans finestrals que deixa entreveure un estudi d’arquitectura. En el baix d’aquesta casa estava la clínica del metge D. Roberto i posteriorment de Joan Arrufat fins l’any 1983 quan es traslladà a l’edifici anterior a l’actual Casa de la Cultura “Manuel Vicent”.

Veïna a aquesta casa encara es manté en peu l’antiga casa dels Lessús, construïda als inicis del segle XIX. Una casa enigmàtica, i enorme, per a ser la residència estival d’aquesta família de procedència francesa. Durant els anys 50 al primer pis es va instal·lar una escola de xiquets i en els seus baixos  una escola d’alfabetització dels espardenyers.

El ric patrimoni arquitectònic perdut dels balnearis existents a la Vilavella i del qual sols ens queda la memòria fotogràfica, ens porta a la reflexió sobre la inconsciència d’anteriors ajuntaments que no van saber protegir-lo, així com la importància  que l’autoritat municipal planifique urbanísticament amb racionalitat, prioritzant el manteniment del patrimoni i no la seua destrucció. Per aquest motiu demanem a l’Ajuntament actual que tinga entre les seues preferències la recuperació de la font Calda i que de nou torne a brollar aigua de les seues canonades, com sempre ho ha fet durant temps immemorials.

Joan Badenes

Fotografies J. Escrig i arxiu E. Escrig.