Un jalogüín a casa!

jalouin2

Un super jalogüín ! !

Us ho assegure,  no sé com va ocórrer, però en entrar aquell matí a la cuina, el vaig veure movent la cua sobre  el banquet de granit.
Vaig haver de fregar-me els ulls davant de la meua incredulitat i, allà era, fotent bots sobre la pedra llisa: un jalogüín.

Era una cosa semblant a un peix però vestia de frac jaqueta negra, jupetí i una blanca, immaculada, impol·luta concepció per blanca camisa; somreia, sempre em somreia i duia una petita pancarta amb minúscules lletres que vaig desxifrar en traure aquella lupa color or vell i regal de mon pare per assabentar-me del missatge:

– Allibera’m! Allibera’m!

Amb la pell de les galtes estirada, el jalogüín  continuava amb aquell sagrat somriure.

A una braça tenia la paleta d’esclafar mosques i vaig pensar:

Merda de món!
Merda de gent!
Merda el pensament!

honorigarcia

L’Honori García

El país s’ensorra, els diners no mai arriben per allò necessari, més aviat s’evaporen en mans disperses de degenerats i estafadors. Les elits ho tenen tot ben lligat i trenat. A nosaltres ens prenen per idiotes.

Parlava tot sol davant del cara-neta del jalogüín; una ruïna caramel·litzada són aquests dies i la festa que ens volen fer creure.

Mentrimentres, -veges tu per què he hagut de ser jo-  qui tan sols, pel fet d’aixecar-me del llit, m’he trobat amb aquest gris petimetre que mou la cua amb pancarta incorporada!

No hi havia cap lògica, ni en el món que vivia, ni en aqueixa història que tenia davant dels nassos. Jo, un poca-solta conta-contes, no sabia com fer front a la voluntat d’aquest ésser que s’havia presentat somrient davant meu.

No ho vaig dubtar: d’una paletada el vaig esclafar tot just quan sonà el picaporta de la casa.
Encara commocionat pel fum morat que s’expandia entre els forats de la paleta vaig haver d’atendre aquella inusual trucada; de la cuina estant fins al rebedor, una boira morada em perseguia fins que vaigjalouin4bis obrir la porta.

Uns xiquets tots disfressats i amb tatuatges, serpentines, confeti, mata-sogres, trompetetes infernals i colors fins les orelles em digueren:

– Truc o tracte?

Sorprès per aquella xicalla, això és el primer que vaig badar:

– Truc o tracte?
Vés amb compte amb el cul d’aquell gat: és intacte!

El jalogüín aprofità la situació per tal d’impregnar-se en tota la colla de criatures que fugiren espantades com ànimes amb pena: Cames ajudeu-me!