Els qui vivien aquí, 2: cognoms

COGNOMS DE LA VILAVELLA

            L’estiu passat vaig publicar l’article Els qui vivien ací, una referència als moriscos, habitants de La Vilavella a les darreries del segle XVI. Aquests musulmans, conversos a la força, van ser expulsats de l’antic Regne de València el 1609, de manera que els llogarets de la Serrajaume-i-2_iiicapitulo d’Espadà, incloses la Vall d’Uixó i La Vilavella restaren buits; però ràpidament es van repoblar amb persones que vivien als pobles cristians de les rodalies. Molts d’aquests repobladors constitueixen les arrels dels habitants actuals del nostre poble, tal com ho mostren els cognoms conservats,  segle rere segle.

            Transcriuré els noms i cognoms tal com apareixen als diversos documents utilitzats, primer en valencià, fins a les darreries del segle XVIII, quan la major part ja s’escriuen en castellà. Remarcarem amb lletra negra els més freqüents i que han arribat  pràcticament als nostres dies.

            La primera referència al respecte és un document de 1611, la prestació d’homenatge a la marquesa de Quirra. Al document consta una relació de veïns “per tenir i celebrar consell, essent presents de les tres parts dels dits vehins e habitadors de la dita vila les dos”, per tal de prendre possessió de la presó, tenda, taverna i fleca (forn de pa).

Document de 1611 (Arxiu del Regne de València. Real Audiencia. Procesos Madrid. Letra G 251. Transcripció completa en La Vilavella, pp. 228-230.

Loys Azuara, major, justícia; Frances Vicent, lloctinent de justícia; Joan Agostí, major, jurat; Loys Azuara, menor, jurat; Joan Quemades, mustaçaf; Pere Prima; Pere Simó; Françes Serçola; Phelip Olomar; Anthoni Navarro; Domingo Monlleó; Anthoni Roca; Viçent Ferrandis; Pere Crual; Joseph Franch; Anthoni Çentelles; Joseph Cucala; Gaspar Ninyerola.

            Com podem veure, els cinc primers són les autoritats locals que, junt amb la resta, representen les dues terceres parts dels habitants. Ja reconeixem alguns dels cognoms que s’han mantingut, fins i tot Quemades i Ninyerola, que han arribat al segle XX, però ara desapareguts.

            La informació següent s’empra dels llistats de contribuents dels Cap.patrons de Peites  de 1622, 1682 i 1777 (Arxiu de la Diputació de Castelló); del Vecindario del Reino de Valencia de 1646 (ARV); del Manifiesto de bienes de realengo que posee la parroquial iglesia de la Villa Vieja de 1740 i, pels anys centrals del segle XIX, dels llibres de defuncions i batejos de la Parroquia. Això significa que no sempre estan recollits tots els habitants del poble, però sí la majoria de cognoms.

            Al primer Cap.patró, després de la repoblació, datat el 1622, apareixen 31 contribuents i, respecte a l’anterior document, alguns cognoms han desaparegut però  s’hi han afegit de nous.

Cap.patró de 1622:

            Lois Adzuaracarratala, menor; Joan Agost; Jaume Arcos; Claudi Blau; Pere Borràs; Pere Castellar; Vicent Carratalà, menor; Antoni Centelles; Francés de Gabriel, Clofent; Pere Clofent, fill de Francés; viuda Na Cucala; Vicent Ferrandis; Berthomeu Ferrando; Joan Figols; Joseph Franch; Miquel Loscano; Francés Vicent Lluch; Matheu Marçal; Domingo Monlleó; Hieroni Mora; Gaspar Ninyerola; Joan Oliver; Miquel Oliver, fill de Joan; Martí Peixo; Joan Quemades; Sebastià Rufes; Francés Serçola; Pere Simó, fill de Jaume; Miquel Simó, notari; Jaume Vicent, fill de Francés; Blay Vicent.  Pot ser la Fonteta d’Oliver tinga que vore amb aquest Joan Oliver, un cognom que tampoc ha tingut continuïtat.

            Uns anys després, al Vecindario de 1646, apareixen els mateixos cognoms i uns pocs de nous: Aguilar, Aguilella, Barruer, Blanch, Navarro, Ribera i Soriano. Els moviments migratoris són sempre una constant en la història de qualsevol poble,  reflectida en les entrades i eixides de cognoms, molts dels quals s’han format a partir del lloc de procedència.

             A les darreries de segle, el 1682, es conserva poc més d’una dotzena dels que constaven a l’any 1622 i segueixen incorporant-se de nous. Per abreujar, d’ara endavant eliminarem els noms.

Cap.patró de 1682:

Adzuara,  Aguilar, Arcos, Aro, Badenes, Barruer, Bodí, Borràs, Bosque, Carratalà, Clofent, Costes, Esteve, Ferrandis,  Marti Navarro, Masià, Monlleó, Montón, Najer, Naixes,  Navarro, Ninyerola, Peirats, Pedra, Quemades, Ribera, Robres, Roglà, Salamó, Sales, Serrano, Sumalacarregui, (més endavant, aquest cognom apareix separat i, finalment, ha esdevingut Carreguí), Torrent, Traver, Vicent, Vilar i Villalba.

            La continuitat d’alguns cognoms es relaciona amb l’elevat nombre de fills varons que van expandint el cognom. Per exemple, porten el cognom Adsuara: Llois, Sebastià, Geroni i la viuda de Llois; Carratalà: Felis, Vicent, Bruno, Pere, Joan i Vicent; Vicent: Francés, Josep maior, Joachim, Ignaci, Josep menor i Pere. A banda dels esmentats Ninyerola i Quemades, aparaiex Najer, que encara el portaven els fills de Ana Mª Najer, Paco, Vicente i Luis Sales Najer. També hi ha que considerar el pas d’un cognom a un malnom posterior, com ara Bosque i altres que veurem més endavant i que es conserven com renom femení: Bosca.

            Al segle XVIII es consolida la majoria dels cognoms més arrelats al poble, segons el Manifiesto de 1739 i el Cap.patró de 1777:

Adsuara, Agramunt, Angel, Ballester, Barruguer, Benito, Benedito, Berthomeu, Bonet, Bonifaci, Bosque, Carratalà, Carreguí, Espuig (Dr. Pferrandizedro Espuig, rector de la Parroquia), Esteve, Fabià, Ferrandis, Ferrando, Gregori, Huguet, Ivañes, Llombart, Marti Navarro, Martínez, Mas, Millá, Montón, Monlleó,  Naixes, Najer, Navarro, Ninyerola, Orenga, Pedro, Peirats, Quemades, Recatalá, Ribera, Robres, Roglà, Romero, Rosselló, Salomó, Serra, Serrano, Torres, Traver, Tula, Vicent, Vilar, Villalba.

            Per últim, una ullada a  alguns llibres de batejos i soterrars entre 1861 i 1880, ens mostra la permanència dels anteriors i l’aparició dels més recents: Adsuara, Alavés, Alfonso, Almela, Armillas, Arnau, Aznar, Badenes, Bellido, Bosque, Buchardo, Canós, Carratalà, Carreguí, Casino, Cavaller, Cerdà, Cifre, Clofent, Collado, Días, Esteve, Ferrando, Ferrandis, García, Gomes, Gorris, Granell, Gosalvo, Hedo (posteriorment, sense h), Llombart, Mallenc, Martínez, Mechó, Millàn, Monlleó, Montón, Najer, Naixes, Nebot, Niñerola, Orenga, Peyrats, Pitarch, Quemades, Recatalà, Ribera, Roglà, Roig, Romero, Sales, Sanahuja, Saragosa, Serra, Serrano, Torres, Traver, Vicent, Vilar, Villalba, Ximeno, Ybàñez. De nou, alguns cognoms els coneixem ara com malnoms per línia femenina: Buchardo, Granell i, probablement, Mas. Pel contrari, l’antic Rosselló desapareix, però de fa uns anys hi ha un nouvingut Roselló; o Gorris, que reapareix amb el metge D. Roberto Górriz Torres.

             Altres cognoms, també molt  estesos al poble, són de més recent incorporació, com ara, Aleixandre, Barres, Bonet, Fenollosa, Lengua, etc.  Però, també és possible que no apareguen als documents esmentats, encara que foren presents en aquelles dates. Això haurem d’anar investigant-ho. De moment, ja hem vist  els que tenen un recorregut més llarg : Adsuara, Ferrandis, Navarro, Monlleó i Vicent.

Per molts anys de permanència!

Article elaborat per Concepción Domingo.