Inmaculada Traver Badenes, una restauradora d’obres d’art a la Vilavella

restauradoraEncara recorde quan dues tímides xiquetes, germanes i bessones, Inma i Beatriz, pujaven cada matí en el cotxe de gespa fosca i tal com ens acostàvem durant sis anys a la Vall, jo anotava en secret el bategar dels seus cors i de la seua vida.

En un primer moment, sempre per tallar el gel, parlava jo, després parlava jo i, un dia més rere una altre, havia passat. Vingueren setmanes, mesos, la lluna i el sol perseguint-se i poques voltes trobant-se, i lentament, tal com les roselles s’obren d’elegància i bellesa vaig començar a conéixer les seues veus, després els gests i enfront dels meus ulls prenia cos un feix d’il·lusions: elles vivien, parlaven, somreien, callaven, però també cantaven.

Des de xicoteta Inma Badenes  va mostrar interès per la cultura i el patrimoni. Amb dots per a la música i el dibuix, ella reté un record agredolç dels “Premis Capla” que, potser, algun dia ens narrarà.  Aquesta passió per la història i l’art la portaren a estudiar un primer cicle d’arqueologia en la Universitat de València.  A poc a poc, creixia un ímpetu per tal d’actuar amb el patrimoni de forma directa. Això la motivà a estudiar Belles Arts en la Universitat Politècnica de València, on va acabar els seus estudis l’any 2008. Es va especialitzar en restauració de Béns Culturals, en concret en el món de la recuperació dels metalls.

Ella ha participat i col·laborat activament en la cultura local des de molt primerenca edat, formant part del “Consell del Museu” i ajudant a la seua creació i desenvolupament i des de diverses associacions culturals.

El fet de ser becària del Departament de Restauració els dos últims anys de la carrera, li oferí unaInma1 oportunitat per presentar la seua primera conferència en congressos nacionals. Va ser guardonada amb el “Premi Millor Projecte Fi de Carrera Bancaixa” de tota la seua promoció  (Recuperació del Llegat escultòric de Perelló La Creu, del Museu de Medallística Enrique Giner de Nules). Aquest fet la va portar a realitzar pràctiques laborals en l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Generalitat Valenciana, on ha treballat conjuntament amb el Servei de Conservació i Restauració de la Diputació de Castelló fins l’actualitat.

Treballar en el IVC+R li ha donat l’oportunitat de poder recuperar i intervenir nombroses peces d’incalculable valor i rellevància. Des d’artefactes arqueològics (puntes de llança de l’Edat del Bronze, utensilis romans i ibers, col·leccions de numismàtica i tresorets…) com per exemple algunes peces del conegut Tresor de Villena. Ha intervingut també nombroses peces de bronze monumental i és la restauradora autoritzada per a la recuperació del llegat escultòric de Mariano Benlliure.

Per les seues mans han passat peces tan conegudes com tots els elements d’or i plata de la Mare de Déu dels Desemparats de la Basílica de València o el Tresor Reial de la Catedral d’aquesta mateixa ciutat. També s’encarrega de totes les escultures metàl·liques del Museu D’art Contemporani de Vilafamés i ha intervingut moltes dels fons de la Fundació Martínez Guerricabeitia en València.

MinisteriLa varietat de tipologies i cronologies que abasta la seua especialitat comporten preses de decisions i tractaments d’intervenció molt variats i que s’adapten a la necessitat de cada obra, sempre des d’un punt de vista científic, amb caracterització de materials, testat de productes i tractaments que respecten la deontologia de la restauració.

Intervenir aquestes obres d’art li ha donat l’oportunitat de participar en nombrosos congressos nacionals i internacionals des de 2008 fins a l’actualitat.

Ella treballa en diversos projectes de I+D del Ministeri de Ciència i Innovació i el Ministeri de Cultura (Projecte CREMEL, COREMANS) i uns altres en col·laboració amb la Universitat de Sevilla. Ha sigut durant uns anys co-editora francòfona-hispanòfona del Butlletí Internacional sobre investigació en metalls BROMEC.

Per a poder desenvolupar el seu treball de forma escaient, va continuar els seus estudis en diverses universitats; Gestora del Patrimoni Cultural Local l’any 2009 per la Universitat Jaume I, titulada en Màster Professional especialitat metalls nobles per la Universitat Panthéon-Sorbonne en Paris l’any 2011 amb la “Capacitació dels Museus Francesos”, Màster de Recerca en la Universitat Panthéon-Sorbonne en Paris l’any 2012, des d’on realitza un Doctorat Europeu juntament amb la Universitat de València.Inma2 Bilingüe en francès per la Escola oficial d’idiomes de Castelló.

Actualment el tema de recerca que porta entre mans; l’electrodeposició d’or sobre plata i la seua caracterització de tècniques no destructives (fluorescència de RAJOS X (CXRF)) aplicades a la recerca de patrimoni cultural.

CONGRESSOS: Metal España ’08, 12º Congreso Español de Ensayos No Destructivos 2010, Congreso Latinoamericano de Metales 2011, Jornadas sobre el patrimonio religioso y su conservación: valor social e inmaterial  2012, Jornadas sobre el Estudio de las artes Decorativas González Martí 2013, “Métal à ciel Ouvert” Paris 2014, Metal España 2015.

Per tant la nostra Inma està molt ben preparada:  si abans li costava parlar, ara domina el valencià (quan ho fa li brillen els ulls, de petita ja ho veia), parla castellà i francès. Sembla que la seua desimboltura ha crescut exponencialment i té un domini màgic pel seu cervell i les manetes.

Però vostès, amables lectors i veïns del poble, m’hauran de perdonar aquesta llicència afectiva: Sempre que li parle o pense en ella, em ve a la ment aquell aire invisible i silenciós que acompanyava aquella xiqueta.

Ara ella esculpeix l’aire i treu la bellesa amagada al cor de la matèria.

Inma Traver Badenes, una forma humil i callada de fer palesa, entre nosaltres, l’harmonia.