Premsa Antiga: Entrevista al sergent republicà Julio Balmaseda, un dels antitanquistes de la Vilavella.

El 18 de Juliol de 1.936, ara fa 80 anys, amb el colp d’estat i alçament d’una part de l’ exercit liderat pel general Franco contra el govern de la República, s’inicià la Guerra Civil. Un enfrontament bèl·lic entre el bàndol franquista, denominat “nacional”, i el que es manté lleial al govern de la República, denominat “republicà”.  La victòria del bàndol franquista l’any 1.939 dóna lloc a 40 anys de dictadura que finalitza amb la mort de Franco l’any 1975 i dóna pas a l’ inici de la recuperació democràtica concretada en la Constitució de 1.978.

80 anys en temps històric és un no-res, per tant encara està present en la consciència col·lectiva; encara queden vestigis recordatoris d’un costat en forma de monument,  i memòria per recuperar per l’altre.

IMG_4261Per la Vilavella passava la línea defensiva XYZ que l’exèrcit republicà va construir l’any 1938 des de Montes Universales i Javalambre, passant pel Maestrat i la Serrà d’ Espadà fins a Nules i Almenara, per a defensar València -en eixe moment capital de la República- de l’ofensiva des del nord de l’exèrcit franquista.

Al nostre poble es va estabilitzar el front durant 9 mesos, fins al final de la guerra l’any 1939. Existeix una arquitectura bèl·lica en forma de trinxeres, nius de metralladores, punts d’observació i restes d’habitatge dels soldats, etc. d’aquesta línea defensiva XYZ, testimoni destacat de la denominada  Batalla de Levante.


IMG_4269

Si voleu més informació sobre aquest patrimoni acudiu a l’article “ Patrimoni de la Guerra Civil a la Vilavella” clicant sobre aquestes lletres.

Ara presentem un nou article de Nel·lo Navarro sobre un fet ocorregut al nostre poble en el mes de Juny de 1938 en el context d’aquesta ofensiva i defensa, que va tindre molt de ressò en la premsa republicana, i del qual ja publicàrem un article ara fa un any.

Hem de recordar que Nel·lo és un gran expert sobre el tema de la Guerra Civil en les nostres terres, amb un munt d’investigacions i estudis, tant en arxius i hemeroteques com “in situ”.  També com a escriptor ha publicat obra narrativa ambientada en esta època. Destaquem la seua obra “ Les mans i altres relats de guerra” presentada a la Casa de la Cultura “Manuel Vicent”.

DIARI LA HORA . VALÈNCIA, 24/7/1938: ENTREVISTA A JULIO BALMASEDA.

Amb el títol “Uns, entre tants, herois oblidats”, publicàvem en aquest mateix bloc un article sobre la defensa republicana de la Vilavella i la destrucció d’uns tancs de l’exèrcit de Franco dins del poble per part dels soldats republicans. Un d’aquest soldats, tal i com informàvem a l’article, va ser Julio Balmaseda, sergent de l’Exèrcit Popular.

Ací teniu l’enllaç, per si voleu recordar-lo

Sin título (2)Al diari LA HORA, publicat a València el dia 24 de juliol de 1938 hem localitzat un nou article que parla d’aquest fet, contat en primera persona pel sergent Balmaseda. Es titula “COMO INUTILICÉ DOS TANQUES”  i situa amb prou precisió el lloc dels fets.

Balmaseda destaca en el text que quan ell i els seus companys estaven lluitant “en el pueblo de Villavieja nos entraron ocho tanques. Colocados en un cerro hacíamos fuego con los fusiles, pero en vista de que no nos servían, cogimos las bombas y bajamos al pueblo. En una de sus calles yo me encontré con un tanque. Al verlo, me subí a una higuera, y luego a un tejado. El enemigo disparaba contra el cerro en que estaban mis compañeros”.

El sergent segueix contant que “Le tiré una bomba. Hizo una explosión enorme. Los enemigos que iban dentro quedaron aullando.” D’acord amb les paraules del sergent és molt probable que els republicans estigueren parapetats a la muntanya del Castell, des d’on baixarien a les cases més pròximes a la carretera de Betxí.

El relat continua matisant que “cuando el tanque quedó inutilizado bajé y me marché por la carretera, y vuelvo a encontrarme con otro tanque. El oficial que lo mandaba decía que dispararan contra mis compañeros. Al oir esto, sin esperar un momento, me abalancé sobre el tanque y por la ventanilla lo maté. Había otro -que por cierto era portugués- que echó a córrer, pero yo le dijé: “Aunque vayas a Castellón te tengo que coger”. Salí corriendo tras él, y al ver que no podia cogerlo, le disparé y cayó.

Altres accions

A l’article el sergent Balmaseda relata altres fets ocorreguts prop de la Vilavella dels quals va ser protagonista. Així, destaca que el dia 2 de juliol “en una retirada que tuvimos, bajaba con un compañero que había sido herido, llevaba también dos fusiles y dos correajes, pues me era muy lamentable que los fusiles se quedaran allí. Al llegar al botiquín dejé al compañero y me marché otra vez”.

A cap d’una estona assegura el sergent Balmaseda que “encontré un cañón antitanque que estaba abandonado. Me sabía mal dejarlo. Cargué con él y me lo llevé hasta dos kilómetros más allà, donde estaban nuestros tanques”.

L’entrevista acaba quasi amb una arenga militar que demana lluitar més contra el sublevats. Així, Balmaseda assegura que al front demanen “que no nos falte la munición. Que nos falte la comida antes que las municiones, porque si no nos faltan el enemigo no pasarà”.

NEL·LO  NAVARRO