La Vilavella d’ahir i d’avui: la Glorieta

Glorieta, dóna el nom a una placeta enjardinada, generalment tancada per enreixats. Eixa és la idea que portarien els seus promotors originaris en voler dissenyar un jardí al lloc denominat al segle XIX “ pla del rajoler”, on es fabricaven rajoles per a la construcció aprofitant l’aigua sobrera de la font. En cloure el rajoler la seua activitat, el lloc resultava idoni per a dedicar-lo a un jardí municipal.

La Glorieta ha quedat com el nom emprat entre nosaltres per a referir-nos a l’espai que envolta la “Font Calda”  i  la “Font de llavar”.  Un espai verd, en moments un jardí ben cuidat arribant a ser un xicotet jardí  botànic enreixat, però que, malauradament, des de finals dels anys 80 va començar la seua decadència i durant molts anys posteriors ha estat abandonat a la seua sort.

En el seu origen la Glorieta és també una conseqüència directa de la presència de la font Calda, o més pròpiament, una deferència del municipi envers els banyistes que la freqüentaven, posat que, fins a temps ben recents, destinar espais verds ha estat considerat, a les comunitats rurals, més be un luxe. Comptava amb un precedent immediat, el denominat “Plantio” o “Alameda”, situada al ponent de la fonda de Cervelló, al costat mateix de la font Calda.

Glorieta, anys 30 001

Glorieta en el temps del seu inici. (Anys 30)

La Glorieta naix al març de l’any 1927 quan es va efectuar la seua plantació amb pins (pi ver), ailants i acàcies de bola procedents d’un viver emplaçat al Pinar de Castelló. El mèrit i honor de la seua construcció cal atribuir-lo a l’ alcalde d’ aleshores,  Enrique Recatalà Pla (Enrique el Fuster).

Glorieta Anys 50

Glorieta anys 50

Glorieta 1950

Glorieta anys 50

Glorieta Anys 60

Glorieta anys 60

1966 001

Glorieta 1966

Des de la seua configuració com a jardí, no només era un lloc destinat per als banyistes i per als que acudien a la font Calda, sinó que ha sigut un punt de trobada dels veïns. Els majors per a simplement estar, prendre la fresca o xerrar, els adolescents per a trobar-se les colles o viure els primers enamoraments, els nuvis per a festejar i els xiquets per a jugar. La Glorieta ha sigut durant els 90 anys de la seua existència un lloc emblemàtic per a tots els vilavellers, però que les darreres dècades fins a l’actual rehabilitació ha esta massa temps oblidada, amb èpoques d’autèntic abandonament, com  el periode que ens il·lustra la fotografia de l’any 1.975, utilitzant-se com espai per a fer mitings polítics, sopars i balls de festa la vila.

Glorieta 1975 (1)

Glorieta anys 70

Un parèntesi d’esplendor es va produir amb la restauració de l’any 1979 amb el disseny i plantació d’un jardí botànic realitzat i mantigut per Joan A. Vicent Cavaller. Un arbre destacat d’aleshores va ser un pebrer bort (cast. “falsa pimineta”). El jardí botànic estava enreixat i ben cuidat pel seu jardiner Bienvenido fins quan l’ajuntament del moment, l’any 1986,  decideix eliminar les tanques i a partir d’ací comença una nova decadència de la Glorieta com a jardí.  Quina curta vida va tindre la Glorieta com a jardí botànic !.

jardí botànic 1984 001

Glorieta durant la seua curta vida com a jardí botànic, amb el seu dissenyador i cuidador Joan A. Vicent Cavaller. Any 1984

Glorieta actual:

Glorieta 2014

Glorieta Actual 2

Glorieta Actual 1

Glorieta Actual 3

Amb la construcció l’any 2011, essent alcalde José Luís Jarque, del Museu de la Vila,  s’ha dissenyat un nou traçat, i s’ha recuperat com un espai enjardinat adherit a l’edifici que integra el llavador. Museu, llavador i Glorieta conformen una unitat urbanística d’estil modern.  L’element que focalitza l’atenció, curiosament no és un arbre natural…. és una escultura de trencadís que representa un arbre. L’inventari vegetal està compost pels pins originaris que han sobreviscut, aurons, magnòlies, una acàcia, una robínia,  la carrasca supervivent del jardí botànic dels 80, i les tanques d’arbust, la part més fràgil i sotmesa a les trepijatdes, que ja noten la falta de protecció i cura. La instal·lació de jocs infantils, taula de pin-pon, tobogan, i gronxadors, li ha restat espai enjardinat i crea les condicions per a que els arbusts tinguen curta vida.

Ara que s’ha donat aquest impuls a la Glorieta, hem de procurar que siga un lloc ben cuidat, mantingut per l’ajuntament i respectat pels veïns, per tal d’evitar la inèrcia tradicional en la seua falta de protecció i manteniment, una assignatura pendent de la gestió municipal en les últimes dècades.

Text: Joan Badenes i Joan A. Vicent Cavaller.

Fotografies: Arxiu de Joan A. Vicent Cavaller i Juan Escrig.