Me gusta?

            seotwitterÉs evident que les xarxes socials han passat a envair els nostres espais comuns. Aquesta teranyina en forma d’ones que ocupen l’espai, sense massa ni volum, ens acompanya com les ànimes que eixien cada dia de tots sants. Són invisibles, però estan presents. No es perden cap esdeveniment, així podem trobar-les en un bar, pel carrer o al  bany.

            La seva presència silenciosa i invisible permet que un munt d’andròmines que poblen les nostres cases puguen, per moments, adoptar vida pròpia. Els telèfons mòbils s’encenen i s’apaguen de nit i de dia, els ordinadors emeten petits sorolls reclamant la nostra presència i les aplicacions com el Whatsapp, el Facebook o el Twitter no paren mai. Si tots aquests aparells i les aplicacions es posaren d’acord per xiular, enllumenar-se o remugar les nostres cases serien inhabitables. Així i tot, quan observem un allargador ple de telèfons connectats per carregar-se, de vegades, s’assembla a un arbre de nadal.

            No vull opinar sobre si aquesta febre tecnològica i hipertextual, que ja no de l’or, és bona o és dolenta. Podria dir la meua opinió, però aquesta seria meua, de ningú més i sense cap transcendència, per tant no vull entrar en l’ús que fa cadascú d’elles.

            En canvi sí que vull dir que les xarxes i, especialment, Internet ha ajudat a millorar molts camps de la ciència, la vida de les persones i la tecnologia. L’invent de la xarxa pot ser comparable amb el que va suposar la llum o els motors de la Revolució Industrial; de fet, sense aquesta no poden funcionar els bancs, hospitals, escoles, el metro o el tren. Aquesta Revolució Digital té coses molts bones i ha ajudat a trencar barreres però, malauradament, el posterior ús que es dóna de les coses no té res a veure amb el l’ús per al qual fou dissenyat.

            Però el que més em crida l’atenció de tot, i això és qüestionable totalment, és la importància que se li donen a les xarxes socials. No podem negar que aquestes tenen un poder de maniobra que no tenen altres mitjans, entre altres coses, perquè el seu ús, almenys en el països on no existeix censura ni bretxa digital, arriba a tots els segments de la població, a més de tindre un nivell d’expansió infinit.facebook-

            Una notícia es converteix en viral en pocs minuts i aquesta dóna la volta al món de manera impressionant. Un vídeo o un meme penjat a la xarxa pot arribar a ser vist per milions de persones. Les grans productores de televisió i les marques més importants apareixen a tot arreu amagades pels webs. Tothom ha caigut rendit als encanteris de la xarxa.

            Però també cal posar en qüestió moltes de les accions que es produeixen a la xarxa, així quan posem al Facebook «me gusta» que és el que estem dient que ens agrada? Ens agrada la persona o el que ha penjat? Posem «me gusta» per quedar bé o perquè realment en agrada el que s’ha penjat?. Preguntes a les que afegiria una altra particularitat com són les defenses dels moviments solidaris. Posar «me gusta», a un esdeveniment «asistiré» o signar per una causa social no ens comporta ni temps, ni diners, ni cap compromís. Llavors observem com hi ha un munt de gent que signa per una bona causa, o que està d’acord amb una mobilització que comparteix i defensa de manera ferotge. Però amb això hi ha prou? Ja tenim la consciència tranquil·la? Ja ens hem quedat satisfets i podem dormir a gust?.

            Alguna cosa falla quan davant d’una manifestació en defensa d’alguna causa considerada injusta comparteixen i signen tres milions de persones i després a la manifestació sols acudeixen un centenar.

            El «me gusta» o el «compartir», de vegades, s’ha convertir en un recurs fàcil que funciona com a analgèsic o com una píndola de la felicitat d’aquelles que ens parlava Aldous.

Text elaborat per Sebastià Roglà.