Loli Arnau McCall, una vilavellera als EEUU.

IMG_0005Freqüentment, al llarg dels seus dos anys, apareix en la informació que ofereix  el blog sobre el nombre de lectors que el segueixen,   les banderes dels països  des d’ on ens llegeixen. Per a la nostra sorpresa ,  s’hi veuen banderes dels EEUU, de països europeus (França, Alemanya,  Gran Bretanya, Suïssa, etc )  de diferents  països sud-americans i de l’orient mitjà. És la possibilitat de llegir-nos des de qualsevol part del món un fet que comporta l’edició de blogs. En principi pensem que es tracta de vilavellers/es internautes repartits pel món.

Però de totes les banderes hi ha una que, setmanalment,  està present, la dels EEUU. Qui serà ?, quina persona està interessada amb aquests retalls de vida sociocultural “on line” ?.

Hem descobert que és Loli Arnau McCall, una “vilavellera” de tot cor que viu als EEUU des de fa 45 anys, que malgrat el temps transcorregut sempre té present el nostre poble i que quan l’ocasió li ho permet, generalment a l’estiu, a festes de Sant Xotxim, torna al poble.

Ho sabem perquè ella ens ha remés un escrit per “aportar el seu granet d’arena”, i fer saber el que recorda de la Vilavella i de la seua gent; nosaltres li hem fet una entrevista per correu a partir de la qual  hem elaborat aquest article.

Com ella diu “sent profundament la Vilavella perquè els meus pares i avantpassats són d’ací, mantinc contactes afectius i familiars i part de la meua infantesa, que recorde amb enyor per ser l’època més feliç de la meua vida, la vaig passar ací, i sempre que puc torne per a carregar les piles”. Una persona se sent sempre part d’ on ha viscut la seua infantesa, aquesta és la seua pàtria i “màtria” particular. Encara que visca lluny, els records, el afectes, vivències infantils i l’enyor marquen el territori del seu país petit.

Loli és filla de Mateo i María “la Rogeta”. Per circumstàncies laborals del seu pares va nàixer l’any 1949 en Vilanova de Castelló, (la Ribera, València), però als dos anys la família tornà al poble. La seua casa està al carrer santa Bárbara, al costat de les antigues escoles, l’actual Casa de la Cultura “Manuel Vicent”.  En la casa familiar sa mare tenia una xicoteta drogueria i el seu pare feia perfums a més de ser  ajundant de farmácia.IMG_3809

A Loli Arnau els anys de la seua infància viscuts a la Vilavella li han deixat una intensa empremta. Recorda “l’escola que tenia davant de casa, els jocs amb les amigues i cosins al carreró que aboca al Poble Nou; repasse mentalment quan anava a per aigua a la font i em quedava a jugar a la glorieta, on sentia l’aroma del gesmiler del jardí d’una casa del costat (de les cavallares), recorde com acompanyava a ma mare i la meua germana al llavador i jo rentava els mocadors del meu pare que treballava en la farmàcia; de la vaqueria d’Antonio i Vicent situada al costat de ma casa quan munyien les vaques i ens donaven un got de llet….”

Tantes vivències, que  recorda amb  emoció, varen acabar l’any 1957 quan, després de prendre la comunió, la família ha de marxar a San Martín de Valdeiglesias (Madrid) per motius de treball de son pare, i segons evoca Loli “el pitjor dia de la meua vida perquè la Vilavella era ma casa, el meu poble, la meua gent”.

Inicia una nova etapa, un altre tornar a començar, una situació que es repetirà diferents vegades al llarg de la seua vida.

Instal·lada la família a Madrid, allí viu la seua adolescència, i no serà fins als 15 anys quan torna de nou al poble durant les vacances d’estiu, a les festes de sant Xotxim i festa de la Vila, “ venia amb els meus germans en autobús des de Madrid i quan tornàvem carregàvem de garrofó, botifarres, llonganisses i aigua de la font, ma mare deia que amb ella la paella li eixia millor”. D’ aqueixa època recorda els estius de la seua adolescència quan anava a veure els bous de sant Xotxim a casa la família de Paquita i Lolita al Barranc, les vaques de la plaça amb els berenars de tomaca amb llonganisses als carros…. però sobretot el retrobar-se de nou amb la seua gent i amistats, un ritual que ha mantingut també d’adulta, visquera on visquera.

hawaii 2011 336

Loli amb els seus tres fills: Mary Ann, Nannette i Ramón, amb la seua germana Tere.

Ja més major treballa a Madrid en un laboratori de medicines i coneix el seu primer marit, un militar dels EEUU amb el qual es casa, té la primera filla i el destinen a Texas. D’ Espanya als EEUU, de nou a començar una inèdita fase; el vent de la vida aquesta vegada la duu a un lloc diferent que esdevindrà els seu segon país. Allí naix la seua segona filla i acabada la carrera militar del seu marit es trasllada a Califòrnia, allí naix el tercer fill.

Una època on va passar molt de temps sense vindre,  car moure’s amb tres fills menuts no es tasca fàcil venint de tant lluny. Però enyorava la seua gent,  la nostàlgia podia més, i allà que vas,  un estiu decideix agafar els tres fills, Mary Ann de quatre anys, Nannette de dos i Ramón de nou mesos, carregada la maleta de biberons i bolquers, via Nova York pren camí cap a la Vilavella, fet que repetirà cada dos o tres anys. Als seus fills també els ha entrat l’estima per la Vilavella, diu  que“ encara recorden i re frases en valencià, i que algú els faria repetir de menuts, com “cacauets i tramussets, qui rosega xiquets?”, i “tanca la porta i porta la clau”.

 En aqueix temps treballava en una oficina i com el dret a les vacances allí és diferent, ja que  donen una setmana cada dos anys, sols podia tornar amb aqueixa freqüència, però fidelment, el ritual de tornar al poble es repetia com un fet inajornable.

El destí, amb forma d’infortuni, fa que enviude als 43 anys, el seu marit mor en un accident, ara fa 25  anys. Com  si haguera estat marcada la seua vida, un successiu tornar a començar la empenya de nou, ara sola amb tres fills.

IMG_3434

Amb el seu marit Douglas McCall.

Durant 10 anys continua sola fins conèixer qui és el seu actual marit, Douglas McCall , amb qui porta casada 16 anys, i com no pot ser d’altra manera l’ injecta el caliu vilaveller.

Una vegada jubilats venen la casa de Califòrnia, i es traslladen a Boulder City Nevada, “un lloc més tranquil que Califòrnia,  a trenta minuts de Las Vegas i a tres hores del Gran Canó del Colorado. Al nou destí em segueixen la meua filla  Mary Ann i les seues dos filles, a les qui ara cuide.”

El constant canvi està present en la seua trajectòria vital: la Vilavella –Madrid – Texas – Califòrnia – Nevada.

Actualment la seua vida transcorreix entre el voluntariat en el col·legi de les seues netes, el gimnàs tres dies a la setmana, caminar diàriament quatre quilòmetres, quedar amb les amigues a menjar, cuidar  una horteta ecològica amb bajoques, tomates, alls, carabassetes, arbres fruitals per a fer melmelades, etc, o viatjar amb el seu marit els caps de setmana per EEUU “que és tan gran que tot queda molt lluny “. Al seu marit li agrada  pescar en el riu Colorado, que el té a cinc minuts de casa.

IMG_0013

Cuinant la paella amb una amiga.

“ Mantinc el costum de cuinar la paella, i quan organitze una festa els amics em demanen truita de creïlles, pernil i formatge, all i oli….. cuina espanyola, i no se’n van fins que no els faig xocolate amb xurros; menjar molt diferent a la d’ací que és una cuina molt variada ( olles, estofats, carns al forn…) predominant la mexicana i italiana, i els agrada fer barbacoes amb filets de pollastre; cal dir que intenten menjar de forma saludable,  tot no són les hamburgueses i salsitxes com mostra la TV.

FullSizeRender

Loli amb la seua filla Mary Ann i les dos netes, Nichole i Ava en Boulder City (Nevada) on viuen.

FullSizeRender (3)

Loli amb el seu fill Ramón i la seua dona Valery i els seus dos fill Andrés i Mateo a l’esquerra, i amb la seua filla Nannette, el seu home Shad i els seus dos fills Jericho i Abram a la dreta, en Hawai on viuen.

L’estil de vida és molt diferent, els nord-americans s’alcen molt matí i a les 10 de la nit van a dormir. En realitat ací la vida és un poc monòtona, al menys per a mi, si poguera tornaria a la Vilavella,  note a faltar la meua gent, les amistats de sempre i a les noves, anar amb Rosita a la Caixa, prendre una cervesa al Bar del Gallo, un entrepà al Titi i una sèpia a C’Alberto, i sobretot fer una paella amb Juanvi, Ximo, Pascual i Vicent, i estar amb les meues amistats i amb la meua família, els Zaragoza Caballer i els Arnau Molés.  Però tinc a la meua filla i dos nétes amb mi, i els altres dos fills i quatre néts estan a Hawai,  als qui sempre que puc els visite.

Tot i això, no renuncie de cap de les maneres a acostar-me els estius, per sant Xotxim, al poble, ja que em sent una vilavellera més i gràcies a Internet estic en contacte diari amb allò que es publica sobre la Vilavella: el blog de l’associació de veïns, els comptes de Facebook de l’ajuntament, del museu, o de la parròquia.

Loli – ho saben els qui la coneixen i ho hem descobert nosaltres-  és una dona vital, alegre, que viu amb entusiasme les seues amistats i porta la Vilavella al cor.  A ella li agrada que li diguen LOLI LA VILAVELLERA; com sonarà amb l’ anglès americà ? Quan estiga entre nosaltres li ho preguntarem, esperem que siga prompte.

En el moment d’acabar l’entrevista vol transmetre un: VISCA LA VILAVELLA I LA SEUA GENT.

Text: Joan Badenes a partir de la entrevista amb Loli Arnau McCall.

Fotografies de Loli Arnau McCall