Mural de la Plaça dels Espardenyers

Joan Antoni Vicent Cavaller (Museu de la Vilavella)

Fotografies de J. Escrig

JE_-200516DSC_5444El passat cap de setmana (20-22) vàrem assistir al desenvolupament, en aquesta plaça,  d’una fita artística memorable: la realització d’un mural de grans dimensions (10 x 19 m), a càrrec dels artistes Costi, Dean i Huedo Rico; amb la supervisió de Javier López López, president de l’associació M.I.A.U. de Fanzara. L’obra estava contemplada als pressupostos municipals de l’any en curs.

Un mes abans, Javier, Costi i Dean es varen passar pel museu de la Vilavella per tal de recavar informació. Hi feren fotografies d’algunes peces i s’emportaren el llibre La Vilavella. Memòria Fotogràfica. Se’ls va donar llibertat per a crear, tot i que se’ls va indicar que la vila, i amb ella les seues arrels, podrien estar presents al mur.

Pocs dies abans de la realització de l’obra els artistes van presentar un esbós, que va obtenir el vist i plau corresponent. I ara, per tal de respondre a una pregunta viral, del tipus: Asseat la gana, però què significa tot açò?, ens ocupem de la gènesi, execució i claus per a la seua comprensió.JE_-230516DSC_9012

LA COMPOSICIÓ. Tècnica mixta: pintura plàstica –de vegades expandida amb corró- i pintura d’esprai, emprada en grafits. Mural bimembre, dos cossos dividits per un eix que emplaçaríem a l’actual carrer del Barranc.

  1. A l’hemisferi de la dreta (de l’espectador) podem contemplar una perspectiva cara als vilavellers, obtinguda des del camí de l’Asseit, coronada per les benvolgudes torres del castell. Inútil cercar-hi fidelitat absoluta. Els artistes tenen llicència per a re-interpretar la realitat. Caminant pel bosc oníric del pla ens trobem amb uns meravellats Costi, Dean i Huedo Rico, és a dir, els mateixos artistes, extasiats en contemplar tanta bellesa solta. Per dalt de la muntanyeta del Castell flueix una legió de lleus àtom nuvolencs, a la recerca, en vol tangencial, d’altres àmbits on residir.
  2. L’hemisferi esquerre remet a la cultura llatina. En aquesta part de la vila i terme la romanització brolla a gavells. Tenim el santuari hispano-romà del Pilonet de Santa Bàrbara, dedicat a Apol·lo, una fita arqueològica de la Hispania romana. Connectat amb la font Calda, “fons Calida”, el delectable do dels deus als tristos i assedegats mortals. Amb les seues suposades balnea (termes). I uns voltants pròdigs en troballes arqueològiques hispano-romanes. Més una vil·la rústica força interesant, la del camí de l’Asseit, encara per excavar.

JE_-230516DSC_9009rII.1  Apol·lo. Potentíssim bust del déu  -set metres d’alçada-, del tipus denominat de Kassel, còpia romana en marbre (segle II)  d’una escultura grega en bronze, original de Fidias (segle V a.C).   Apol·lo, una de les divinitats principals de la mitologia greco-romana. Fill de Zeus i Leto, germà bessó d’Artemisa. Després de Zeus, el més influent i venerat dels deus de l’antiguitat clàssica. Déu de la curació, de la protecció contra les forces malignes, de la bellesa,  la perfecció, l’harmonia i la raó; connectat amb la natura, patró de la música i la poesia, déu del sol. Associat amb les aigües termals. És per ço que l’artista ha pintat un regalí d’aigua que s’inicia dessota el remat del mur i travessa, en ziga-zaga, l’escena. Aigua de la font Calda.

II.2  Columna. En principi se’n contemplava una d’ordre corinti, però al final es va optar per una d’ordre jònic, molt menys complex. Pintada amb tonalitat taronja, perquè, cal recordar-ho, columnes i escultures en marbre, a l’antiguitat, ben sovint, anaven pintades amb colors vius.

JE_-220516DSC_8994Part superior del fust, amb canaletes. Al capitell, dues volutes, oves i roseta. Sobre l’àbac, un estornell (Sturnus vulgaris), nomenat Amadeus. Adelerat, interpreta una cantata, però, a la vegada, ataülla alguna olivera on traslladar-se per a menjar olives. L’olivera, emblema de la mediterrània, regal de la deessa Atenea a la ciutat d’Atenes.

Dues columnes –o allò que en resta-,  s’enfilen pel bell mig del Barranc.

II.3 Taronges. La fruita predilecta del terme de la nostra vila. ¿ Que no es coneixia per ací, en temps dels romans? Potser, però la Xina ja hi era.

II.4 Moneda. Imatge del poder. Un auri, de l’emperadriu Julia Domna, esposa de l’emperador  Septimius Severus, i mare de Publius Septimius Geta i Marcus Aurelius Antoninus (Caracal·la) ambdós, també,  emperadors. Nascuda a Emesa, actual Homs, atribolada ciutat de Siria, víctima d’una despietada guerra. Amatent de la filosofia i la religió. Iulia Augusta.

Les monedes romanes foren ben presents a l’excavació del santuari del Pilonet de Santa Bàrbara, ofrenades com a promeses (ex-vots). De vegades, a partir de Constantí, presenten atributs cristians, tot i tractar-se d’ofrenes a unes divinitats paganes.

CONSIDERACIONS FINALS. Estem al davant d’una obra  que no deixarà indiferent ningú. Alguns ja estan preocupats en com es comportarà la pintura en fer-se presents  els efectes del sol i la pluja. Ja s’hi veurà com actuar aleshores. No podem escalfar-nos el cap tan prompte. Ara és moment de gaudir,  tot contemplant una obra d’art sorprenent; i de primera línia.

JE_-220516DSC_9002

Anuncis