La Vila d’Ítaca

JOSEP LLUÍS NOTARI.

Foto Aplec

XXXVI Aplec dels Ports. Zorita.

Quan comença l´any també comença una peregrinació de concerts per totes les terres del País Valencià. Jo i els meus amics de la Vila hem anat d´any en any recorrent comarques i pobles on sona la música feta en la nostra llengua. En moltes ocasions és tot un esdeveniment per a la població i la comarca. En aquestos pobles no sols s´escolta música molt diferent transmesa en valencià, sinò que, a més a més, sovint el poble assalta als forasters i vianants, i amb l´escusa de la música s´estableixen converses, rialles, convivències i punts de vista sobre temes diversos: política, gastronomia, tradicions, variants lèxiques…  però sobretot al voltant de la música creixen complicitats, rialles, ganes de passar-ho d´allò més bé i la positivitat impregna per unes hores o per uns dies eixos pobles. Jo crec que el cas més paradigmàtic és el de l´Aplec dels Ports que es celebra cada fi de juliol a la comarca que el mateix nom empra. Altres festivals o dies són assenyalats i especials com el concert del 25 d´abril a València (ara recuperem la plaça de bous per a l´event), el Feslloch, el Festhivern, el circuit de música de Castelló, l´Aplec de La Plana i molts altres que omplirien el full de notes i tinta.

aPLECAny a any ens ha encisat veure eixos pobles que estimen la seua llengua, la seua cultura i no tenen vergonya en explicar al món qui són i qui volen ser. Nosaltres sempre hem somiat amb que la Vilavella tinguera també un espai anual per a la música en la nostra llengua, que no fórem una anomalia dintre dels pobles valencianoparlants.

Sé que a la Vilavella han hagut concerts i festivals celebrats al llarg dels anys però que han sigut bolets (molt bonics i especials) en un bosc en estació de sequera. Hi ha molta gent que crec que li agradaria que la nostra llengua també tinguera resó musical a la nostra vila de forma pública, normalitzada i sense complexos.

A les nits de juliol sommiàvem a peus de concerts que grups històrics com Obrint Pas, La Gossa Sorda o cantants com Pep Gimeno “El Botifarra” o Pau Alabajos actuarien algun dia en algun indret del nostre poble de forma visible, oficial… i que gent de la rodalia compartiria amb nosaltres aquesta festa de la cultura. Quan obríem els ulls ens adonàvem que érem els únics sommiadors de la Vilavella que hi havia en aquestos concerts.

Ja fa un parell d´anys que ja no sommiem, anem a concerts arreu del País Valencià i la gent jove del nostre poble acudeix cada vegada amb més ganes. Els meus amics i jo no ens trobem sols, de fet molts grups de joves vilavellers ja ens supera en nombre. La utopia és més propera que mai, ja no ens alimenten molles d´allí i d´allà, cal passar a l´acció cultural, és necessària, possible i desitjable… volem el pà sencer.