Pasqua

En l’ article sobre Carnestoltes explicàvem que segons la tradició  aquesta festa era una reivindicació de la llibertat carnal abans d’entrar en els rigors de la Quaresma.

Corren els dies i conclosa la quarantena quaresmal amb l’epíleg dels rituals religiosos sobre la Passió i Mort de Jesucrist que es commemoren en  Setmana Santa, un esclat vital dóna per finalitzat aquest lànguid període. Des de la litúrgia cristiana, la Resurrecció de Jesús, des de la “mare naturalesa” la  cloenda de l’hivern i l’arribada de la primavera amb la resplendor de llum i la puixança d’ olors florals que anuncien el renaixement d’un nou cicle en la roda del temps. És la festa de la Pasqua que assenyala el triomf de la vida i de l’abundància sobre la mort.  A part de la seua vessant religiosa la Pasqua simbolitza la fi de les privacions de l’hivern, de l’acabament del fred i arribada de la calor, encetant un període de festes i eixides al camp.

Les celebracions religioses més importants, amb la seua càrrega simbòlica,  s’han adaptat,  com un guant a la mà, als canvis estacionals i les seues ancestrals celebracions: Nadal en el solstici d’hivern, Pasqua en l’equinocci de primavera, així com les festes de Sant Josep, Sant Joan, Sant Miquel, Sant Antoni, amb les falles i fogueres.

IMG_4706PS

Processó de l’Encontre. Fotografia de Joan A. Vicent

La Pasqua de Resurrecció o Pasqua Florida entre nosaltres es celebra durant tres dies, diumenge, dilluns i dimarts de Pasqua en els quals el seu  caràcter essencial és el menjar i la fusió amb la natura. Tradicionalment el ritual d’inici de la Pasqua començava el diumenge ben de matí amb la cerimònia religiosa de “l’Encontre” que donava pas, amb les al·leluies, a la “consagració de la primavera”.

menjant la mona

Berenar de Pasqua

A partir d’aquest moment, amb el canvi de roba més colorista i les espardenyes pasqueres, tot ja estava preparat per iniciar les excursions al camp, fer volar el “catxirulo” o milotxa, i a detonar les primeres piuletes, mistos esclafidors o coets voladors, amb els amics i amigues. Tradicionalment era el temps en que els adolescents s’organitzaven en les primeres colles mixtes.

 Els menjars típics de Pasqua també formaven part del ritual amb què celebràvem la festa com són el tombet de faves, els ximets, les llonganisses de pasqua, les fogassetes, i fins fa uns anys les “llimonadetes de colorets”, però sobretot l’àpat més tradicional  de la Pasqua al País Valencià ha sigut i és encara la típica mona.

volant catxirulos

Volant la Milotxa

Actualment en aquesta festa predomina  un consum turístic  i les eixides al camp s’han convertit en viatges més llargs a ciutats i centres turístics ja des de dijous o divendres, però fins no fa massa temps en la Vilavella eixíem a “menjar la mona” als motors de reg, cases de camp, a la Fonteta d’Oliver, Font de Cabres o a la mar de Nules o Moncofa. Tot més a l’abast,  més senzill i ben alegre.

La festa també tenia les seus cançons típiques  que sols es cantaven durant aquest període, eren les tradicionals cançons de Pasqua. Al País Valencià han sigut enregistrades pel grup Carraixet que va actuar al nostre poble en Festa la Vila a inicis del vuitanta, i pel cantautor Paco Muñoz, conegut entre joves de la Vilavella perquè ha actuat en diferents Festes de la Llengua en les quals ha participat l’ Ampa del Col·legi José Alba.

Recordem una cançó de Pasqua ben coneguda per nosaltres: LA TARARA cantada pel grup CARRAIXET. Aquesta  cançoneta és d’origen castellà, però que en cada lloc l’han adaptada i s’han fet cobletes diferents. La Tarara també es un poema que Federico García Lorca  va escriure a partir d’aquestes cobles populars, que possiblement són d’origen sefardí.

Cliqueu per a escoltar la cançò de Pasqua “La tarara” pel grup CARRAIXET

ESTROFES DE CANÇONS DE PASQUA QUE ES CANTAVEN A LA VILAVELLA:

 Xiques boniques / Pasqua ja ve, / dies de festa i de plaer. / Si voleu vindre a passejar / a divertir-se a divertir-se / i a berenar.

– Ja venim de berenar / ja venim de berenar / amb totes les amiguetes / venim cantant i ballant / i tocant les castallenetes.

 VOCABULARI:

PASQUA:  En el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist, la festa més important del cristianisme. Significa Pas i que reflecteix  un” passatge”. En la tradició jueva la travessa del Mar Roig en el seu èxode d’Egipte; en la tradició cristiana, la promesa de la vida eterna a través de la resurrecció de Jesús.

Des de la visió laica, és l’ inici de la primavera i el renaixement del cicle de la naturalesa. Després d’estar inanimat, tot torna a brotar, a florir, a nàixer.

MONA DE PASQUA: monesÉs un dolç esponjós que l’acompanya   un ou dur  o sols és un ou de xocolate. Ancestralment l’ou és un símbol de fertilitat i es regalava com a desig de prosperitat. És un menjar típic de Pasqua en Catalunya ( en forma d’ou de xocolate) i al País Valencià. Al nostre poble la tradició de menjar la mona està molt present. Els forns del poble, el de Sant Sebastià (ca Manil),  el de la Mare de Deu de Lourdes, el de Sant Josep (ca Notari) i del Forn de Poble Nou, en fan unes de ben bones. Segons la tradició el padrí o l’avi les regalaven al fillols i nets.

Hi ha diverses explicacions de l’origen de la paraula Mona. La més plausible és que deriva de Mûna, que en àrab antic significava arrendament de terres tributats en espècies amb coques, ous durs i altres productes agrícoles. Vol dir provisió de la boca.

XIMET:  És un entrepà típic de les comarques de Castelló farcit de tomàquet fregit, tonyina, ou, pebrot, pinyons; el panet es passa per la paella. Molt calòric.

CATXIRULO. Altrament dit MILOTXES O ESTELS: Tros de tela, paper, etc. mantingut estès amb canyes, que subjecte al capdamunt d’un cordell, s’eleva i s’aguanta enlaire per la pressió del vent.

PIULETA: Xicotet coet de ma que es pren foc a través d’una metxa  i provoca un esclafit.  A la Vilavella aquests tipus de coet es tira durant els dies de Pasqua.

EXPRESSIONS SOBRE PASQUA:

. Fer Pasqua abans de Rams: Esperar un fill abans de casar-se.

. Més content que unes pasqües: Molt content, molt alegre.

. Pensar en la mona de Pasqua: Estar molt distret.

. Sempre no és Pasqua. No sempre es té bona sort.

. Ser més avorrit que un dia de Pasqua sense xiques.

De nou remarquem que com a vilavellers i valencians no hem d’oblidar d’on venim i qui som, quina és la  nostra llengua i cultura. Cal defensar-les practicant-les, ja que com diu una cançò del nostre cantautor Raimon, qui perd els orígens, perd l’ identitat.

Joan Badenes