Caragolers rebentaparets

Joan Antoni Vicent Cavaller

Caragols i caragoles han estat sempre peces molt preuades a totes les cultures gastronòmiques de la riba mediterrània.  Ací, a la Plana, terra de regadiu, en tenim bones mostres de condimentació: formant part de la paella, de l’arròs amb bledes, o configurant una caragolada, amarats per una salsa de tomata, cebeta, herba sana i pebrereta coenta, de vegades també amb trocets de pernil.

IMG_4591

Hort de la partida de Calixte, junt al camí de Colom.

Tota la vida s’ha estilat fer caragols  pels camps. Una replega  ordenada i respectuosa. Fins que fa no massa anys van entrar en acció bandes organitzades de procedència búlgara, integrades per homes i dones. Gent miseriosa, que dona tota la llàstima del món. En tres ocasions he parlat amb alguns d’aquests búlgars, habitadors de cases abandonades de la partida de Sant Gregori de Borriana, en condicions penoses, i amb xiquets  fins no fa gaire sense escolaritzar. Molta llàstima, però el fet és que les seues recerques provoquen en parets i ribassos destrosses considerables. Fantasmals, escorredissos, però amb petjades ben paleses. Un dia, arribes a l’hort i observes a la paret un forat. Tornes uns dies després,  el buit s’ha eixamplat. T’indignes, pres de la còlera, amb raó; i més en comprovar que la tapa de formigó que, habitualment, tanca els murs ha estat també arrancada,  tot emprant en l’operació un ganxo de ferro. Finalment, en alguns casos, tota la paret ha quedat assolada. Un malson.

Els danys han sigut considerables. I ací tens al pobre llaurador rascant-se la butxaca per a reparar les estructures. Sorgeix, inevitablement, la pregunta, on va a parar tant de caragol? En principi, cal pensar que es destina a la venda en bars, òbviament, o en mercadets; però tots hem oït una llegenda, que per altra part podria tindre certa credibilitat, que indica un enviament a granges d’helicicultura radicades a les províncies de Saragossa, Lleida i Osca, especialitzades en cria d’exemplars destinats a cosmètica femenina. La bava dels caragols de la Plana té molta qualitat. Els laboratoris fabriquen cremes per a la cara, amb propietats exfoliants, reparadores, i antisèptiques, aprofitant alguns components presents en la bava, bàsicament al·lantoïna, elastina i àcid glicòlic. Tot, tanmateix, conjectures, perquè el cert és que ha hagut en aquest tema molta opacitat.

IMG_4593L’any passat, l’entrada, l’1 de juliol de la reforma del Codi Penal (Llei Orgànica 1/2015, de 30 de març), que ha passat a tipificar les faltes com a delicte menor, així com el desplegament dels equips  de la guàrdia civil denominats ROCA (acrònim de Robatoris al Camp), feien albergar l’esperança d’una caiguda del vandalisme. S’ha produït una disminució, mes no en la quantia que seria de desitjar.

Com s’ha pogut arribar a aquests extrems d’impunitat? Unes quantes causes: dificultat de trobar els caragolers en acció -tal com s’ha indicat-, temor a represàlies, desconeixement del procediment de denúncia – per manca de publicitat adient-, o, el pitjor, conformisme, tan consubstancial al llaurador. Hom pensa, la meua denúncia no servirà per a gran cosa, car inclús si apareix la policia o la guàrdia civil els podran detindre, confiscar la caragolada, però els deixaran lliures promptament sense càrrecs.  I altra pregunta, perquè no s’ha actuat exigint als receptors el protocol de traçabilitat?

Parlem de parets assolades, però què en direm de les cases i casetes de camp, saquejades i derrocades amb una dèria pròpia de psicòpates?, o del robatoris del coure dels comptadors d’aigua, o de fruits?. Sempre han existit els furts al camp, però no amb danys tan intensos.

Arriba el final de l’article i amb ell la preceptiva sentència: Si no t’agraden les iniquitats que observes al teu voltant, no et quedes quiet. Reacciona.