Solitud

imageJana duu tota la solitud del poble carregada al llom. És un capvespre gris. De nord a sud recorre en silenci tots els carrers: Eugenio, Inma, Conxa, Antonio, Pilar, Tonica, Rosita, Carmen, María, Fina…

És dur el jou. Però callada, l’arrossega. No manifesta mai el cap cot, el panteixar l’excita i tensa encara més les cames, ungles clavades a terra amb tota la força atlètica.

Al seu costat, estic.

De tant en tant bascula el coll i em mira com si duguera el pes de tota la tristesa; és la solitud de les ànimes senzilles: Paco, Fina, Vicent,Teresa, Virgínia, José, María Jesús, Conxin, Pilar…

Rere els núvols el sol es pon. No hi ha cap manera d’alleugerir el capvespre.

Jana camina, passa la vida.