Galotxa en la Vilavella

L’ àlbum de fotografies  de Joan Antoni Vicent  sobre el joc de galotxa en la Vilavella que us presentem mostra diverses instantànies d’aquest tradició esportiva en el temps del seu  màxim esplendor al nostre poble, allà per la dècada dels anys vuitanta, quan les partides que es jugaven al carrer Santa Bàrbara eren contínues.  Va ser un època molt brillant  d’aquest esport a la Vilavella, però a partir de finals d’ aquesta dècada va començar la seua decadència fins la seua desaparició a finals del noranta.

img727p-001

Diferents causes varen provocar la mort del nostre esport tradicional, que després detallaré, però abans cal donar una ràpida ullada a la seua fecunda història durant els 100 últims anys, dels quals tenim constància gràcies als testimonis verbals dels pilotaris vilavellers que el practicaren i han quedat expressats en el llibre de José Pla ( Pepe la Joaneta)  GALOTXA EN LA VILAVELLA, així com el que ens ha contat Pepe Batano, també un pilotari de pro en els últims anys  de la seva pràctica als carrers del poble.

Galotxa 1

Joc de pilota de Josep Bru i Albinyana, 1881.

El joc de la pilota valenciana és una tradició secular, és el nostre esport autòcton. Ja des de l’edat Mitjana  era un esport molt popular entre la nostra societat, i fins l’arribada del futbol  l’únic esport existent. Les prohibicions i dificultats de jugar-se al carrer va confinar la seua pràctica en recintes tancats que donaren lloc als trinquets.  Això passaria també al nostre poble.

Els testimonis de pilotaris vilavellers encara vius que el llibre de J. Pla detalla indiquen que les partides durant els primers anys del segle XX es jugaven  en diferents carrers. Al carrer Sant Antoni, entre el cantó del  carrer Pouet i la Glorieta, al carrer Sants de la Pedra, on es trobava la taverna de Marina, on hi havia alguna cosa per a rossegar, i al carrer Sta. Bàrbara, en l’espai denominat “les escaletes”, entre l’actual casa de la cultura “Manuel Vicent” i la casa del Marqués de Dos Aigües, l’últim lloc on s’han  jugat les darreres partides.

Els dissabtes i diumenges, de bon matí els veïns aficionats posaven les cadires en l’ espai de la partida per tal de reservar-se el millor lloc, i durant el joc també es seient al brancal o en les voreres convertint els espectadors en un element més del joc.  Com hem dit, era l’ única pràctica esportiva fins als anys vint quan es va començar a jugar al futbol en una era situada al Camí-rel.

Galotxa 001

El llibre de José Pla ( Pepe la Joaneta)

Les modalitats del joc eren les Llargues i Ratlles, i a partir de 1925 s’imposa la modalitat de Galotxa. Seguint la història reflectida en el llibre de la Vilavella, ja en eixa època, varen eixir pilotaris de renom, la llista és llarga i remetem als interessats a acudir al l’ esmentat llibre de J. Plà. El podreu trobar a la Biblioteca Municipal.

Les partides es feien entre equips del poble i també  contra equips dels pobles veïns, Artana, Betxí, Moncofa, en les denominades “partides de tornada” ja que l’equip local havia de tornar la visita per tal de jugar partides en el poble de l’equip visitant.

La Guerra Civil va provocar el que durant un temps les partides de pilota desaparegueren dels carrers del poble. Però va prendre un nou impuls a partir dels anys quaranta, època en la qual s’amplià la llista de pobles veïns amb qui els nostres pilotaris es desafiaven amb les “partides de tornada” : Benicàssim, Mascarell, Borriana…

Així durant els anys cinquanta i seixanta  va continuar la seua història a la Vilavella,  jugant i competint els dissabtes i diumenges. Com anècdota cal dir que les pilotes de “vaqueta” o de “badana” es venien en les tendes d’ultramarins del poble. Una plèiade de pilotaris varen eixir també durant aquestos anys ja que tota la joventut era aficionada a la pilota, fet que provocava que la jornada de competició s’iniciava de bon matí, es descansava a l’hora de dinar , per a emprendre les partides per la vesprada fins la nit.

Com he dit abans, l’època més brillant de la pilota valenciana a la Vilavella es va produir durant la dècada del vuitanta. Els pilotaris del moment, els Panoles, el Xano, Alfredo…  varen ser campions de Castelló i competint al més alt nivell autonòmic.  Es va crear el Club Pilotari de la Vilavella, entrant en la Federació Valenciana de Pilota i competint tant contra pobles de Castelló com de València. L’afició per la pilota en el poble era intensa, fet que provocà que sorgiren excel·lents jugadors.

IMG-20151011-WA0011

Partida d’excibició l’últim 9 d’octubre al carrer Santa Bàrbara ( lloc que antigament li dien “les escaletes”) entre la casa del Marqués de Dos Aigües i la Casa de la Cultura “Manuel Vicent”.

Però la pilota en la Vilavella es va morir d’èxit.  El seu  esplendor durant aquests anys va motivar que l’ajuntament del moment construiria l’ any 1985 un trinquet  baix mateix de la línea de caiguda de les roques de la pedrera, al costat del nou camp de futbol. Va ser un desencert absolut, ja que el trinquet va acabar als pocs anys en tancar-se per motius de seguretat una vegada es va produir un allau de roques sobre el trinquet.

IMG-20151011-WA0012

Els últims pilotaris de la Vilavella: Sabastià “el Xano”, Juan Carlos “el Xato”, Samuel “Panola”, Alvaro Ribera, Sebastià “Panola”,  Ximo “Coco”, amb l’autor del llibre i gran amant de la Galotxa, Pepe “la Joaneta”

Tot i això, l’ànim emprenedor d’un aficionat enorme a la pilota com Pepe la Joaneta, va organitzar una escola de pilotaris entres els més joves del poble, arribant als vint-i-dos alumnes. Entrenaven en el frontó que es construí en el Col·legi José Alba i els dissabtes anaven a competir pels pobles de València, arribant a jugar el campionat autonòmic quedant   subcampions l’any 1987. Destaquen joves jugadors con Álvaro Ribera, Juan Carlos “el Xato” , Ximo Coco, Samuel i Sebastià “Panola”…

Durant la dècada dels noranta continua l’escola dirigida per ell, fins que la fatalitat de nou caigué sobre el nostre esport tradicional en forma de fortes pluges que provocaren la caiguda de la paret del frontó quedant inutilitzat.

Aquest cop ja va ser definitiu per a la mort de la pilota valenciana en la Vilavella ja sense espai per a la seua pràctica.

Amb aquest resum de la història de la pilota valenciana al nostre poble i l’àlbum de  Joan Antoni Vicent volem fer un homenatge a tos els pilotaris que ha donat el nostre poble i a José Pla per la seua dedicació al nostre esport autòcton i pel seu senzill, però important llibre sobre la Pilota en la Vilavella.

De com una tradició tant arrelada puga desaparèixer  ve motivada per les noves costums que la compliquen, el canvis d’estil del vida, l’augment del trànsit de cotxes que dificulten la vida al carrer, entre altres factors.

Les nostres  tradicions necessiten per a mantenir-les i perllongar-les de l’empeny dels poders públics, tant del  municipal com l’ autonòmic. La pilota a la Vilavella necessitava d’un trinquet, però no baix de la pedrera (de nou cal dir  un desgavell)  o construir un “carrer artificial” (similar a la construcció d’un trinquet)  com ho han fet altres pobles on l’afició i pràctica de la pilota estava molt present, tal com ho era entre nosaltres. Però sembla que la pilota valenciana està definitivament morta al nostre poble.

Vocabulari  bàsic de la pilota valenciana

Galotxa: . L’objectiu del joc és passar la pilota de vaqueta colpejant-la amb la mà per dalt la corda. Quan l’altre equip no ho aconsegueix, qui l’ha llençada guanya el quinze. És precursora de l’escola i corda.

Escala i corda: Son les partides que es juguen al trinquet seguint les mateixes característiques que la galotxa.

Llargues: és una modalitat de pilota valenciana a l’aire jugada en el carrer i on es permet només un bot. Es disputa entre equips de tres, quatre o cinc pilotaires. Per a aconseguir un punt de jugada cal assolir que la pilota bote més enllà d’una línia situada entorn de cinquanta o seixanta metres de la del servei.

 Raspall: és una modalitat  d’estil directe que es caracteritza sobretot pel fet que no es juga a l’alt, és a dir, no importa el nombre de bots que efectue la pilota. Les seues regles exigeixen al jugador un gran esforç, ja que sovint haurà de jugar inclinat per colpejar la pilota arran de terra.

Tanteig:  El sistema de puntuació de cada joc està dividit en quatre moments, anomenats quinzes: 15, quinze. 30, trenta. Val. Joc, i se suma el punt de jugada.

Marxador: Qui anuncia el tanteig.

Jugadors:

Rest o dauer: el que torna la pilota al rebot. Se situa al dau per a respondre a la ferida ( traure la pilota) de l’equip contrari.

Mitger: Es col·loca al mig, entre el rest i el punter. Té com a funció principal la volea abans  que pegue el primer bot.

Punter:  El jugador situat més  aprop de la corda.

Feridor: Comença cada quinze. Trau la pilota que ha de caure dins del dau per a ser tornada. És diu feridor perquè quan més baixa li arribe al rest més mal li farà.

Dau: Zona on ha de caure el bot de la pilota que treu el feridor.

Pilotes de vaqueta: Aquest és el tipus de pilota  és obligatori en l’ Escola i corda, Raspall i Galotxa. Rep aquest nom per estar feta de pell de bou.

Pilotes de badana:  Aquestes pilotes estan formades per una cobertura de pell assaonada d’anyell o d’ ovella, per això el nom de “badana“, molt més suau que la vaqueta, i farcides de draps.

Text de Joan Badenes 

                Àlbum sobre la pilota valenciana de Joan Antoni Vicent.

img729pCliques sobre la fotografia per tal de veure l’àlbum