Visites

Al respecte d’una notícia apareguda en la premsa sobre la visita del president iranià a Itàlia em pregunte, tal com ho fan els humans des de fa milions d’anys, que és l’Art. Per a Plató, l’art, en el millor dels casos, és una còpia ben feta de la còpia (el món cognoscible) de la veritat (el món intel·ligible, el de les idees). El binomi art/veritat es manté almenys fins el Renaixement: per Leonardo el millor art serà aquell que millor imita la realitat cognoscible i, fins i tot, que la millora.

images

L’estatua de Venus exhibida i tapada

Per als que no s’hagen assabentat el president iranià ha estat de visita a Itàlia però, abans d’arribar al país transalpí, la delegació iraniana va demanar que es cobriren les Venus nues i altres estàtues per respecte a la seva cultura, així com també van demanar un canvi en la «escenografia» de la sala dels Museus Capitolins. Sembla que no els agradava que aparegués l’enorme escultura eqüestre en bronze de Marc Aureli, la gran joia dels museus.

Marco Aureio jpg

Estatua eqüestre de Marc Aureli

No se si aquestes persones vingudes d’altres cultures tenen la mateixa opinió (queda clar que no) sobre que és art en la civilització occidental. No se si a les seues escoles s’explica que era el Renaixement, qui era Da Vinci o Miguel Angel, però el que si que se és que davant un radicalisme exacerbat per part d’alguns mandataris s’interpreta el món de l’art o de la cultura segons les opinions dels que exerceixen el poder.

Crec que hi ha molts prejudicis en el món. Cada dia que passa ens trobem amb més mostres d’intolerància en la societat. Les xarxes socials i la societat de consum ens ha fet més hermètics. No acceptem opinions diferents a les nostres. Sempre estem crispats i els debats no existeixen (sols existeix la discussió). Som una societat líquida.

No deuríem deixar-nos portar pels extremismes. Aquests governants tan radicals, amb l’excusa de les religions, busquen fer-se forts davant dels més febles. Però com podem permetre aquestes maneres d’acoquinar a tothom?. Perquè no ens rebel·lem contra aquestes maneres de governar?. Perquè deixem que se’ns impose una determinada cultura que no té res a veure amb la religió a la que esmenten?. Per què alguns radicalismes són recolzats per part de països moderns i avançats?

La societat, tret de fets puntuals, està adormida. Les xarxes socials a les que tantes vegades apel·lem no fan la feina que deurien fer, ni tenen la capacitat de mobilització que molts creuen. Si no perquè veiem que signen més d’un milió de persones per una causa social i després a la manifestació van quatre gats?. Molts ens hem conformat en fer un clic en un web i, amb això, quedar-nos satisfets. Però no deuria ser així. Estem perdent un temps preciós. A les xarxes socials no els traiem el profit que els podríem treure. Ens hem adormit i, és clar, després ens trobem en que hem de suportar decisions amb les que no estem conformes.

Amb tot això no vull dir que hi haja cultures bones o dolentes. Totes deurien ser bones perquè la cultura sempre ha de sumar i mai restar. La cultura no entén de política, de decisions de governants ni de sectarismes. Per tant la cultura deuria ser aliena als representants de la societat. La cultura no pot ser imposada.

Per acabar, sols vull deixar uns exemples que podrien ser molt significatius. Recorde que el president del tribunal suprem dels EEUU, fa uns anys, va decidir tapar algunes estàtues que considerava ofensives, per tant no és un tema cultural sinó de fonamentalistes i autoritaris. I ara, donem-li la volta a la notícia. Si el president italià anara a l’Iran vestirien totes les dones i homes com els italians? Ho dubte.

Article de Sebastià Roglà