Carnestoltes

Un refrany que encara ha arribat a nosaltres des de temps passats referit a la festa de carnestoltes diu:

Carnestoltes, moltes voltes.

Nadal, de mes a mes.

Pasqua, totes les setmanes.

Quaresma no tornes més.

Com s’ho haurien de passar durant aquesta festa preveient la foscor i privacions del temps de  Quaresma.

carnaval 2Aquesta festa pagana té les arrels en les antigues Saturnals romanes i en les celebracions orgiàstiques en honor a Baco, déu del vi,  i relacionades amb la finalització de la sembra d’hivern,  l’entrada de la primavera i la fertilitat d’un nou cicle natural. El Carnestoltes, la festa pagana  més antiga estesa per tot el món cristià, era tradicionalment la més popular pel seu sentit alliberador.

En la nostra terra, en temps passats,  durant el període de sis dies  previs al dimecres de cendra, inici de la quaresma, era un temps de desenfrenament,  de menjar, relaxament dels costums i hàbits socials, ja que la resta de l’any la vida era molt dura, rígida i poc amable. S’iniciava a les nostres terres el dijous anterior al dimecres de cendra, el “dijous gras”, dit així perquè  es menjava, tota classes d’embotit i carn de porc.

Després de del dijous, els balls i les bromes eren els rituals. Es posava en moviment l’expressió festiva on dominava la  disbauxa, diversions, disfresses que permetien canviar de sexe, classe social, personalitat… era un període breu de permissivitat sexual i  d’alteració de l’ordre social, en el que es ridiculitzava als governants, a les classes superiors, al clero, inclusivament  la moral religiosa.  Era una festa alliberadora de les “normalitats” imposades, un desfogament necessari per a compensar una vida reprimida.carnaval 3

La conseqüència del sacrifici de l’ordre, foren les prohibicions, la Inquisició lluità per la seua extinció sense poder esborrar-la del record popular. Durant els quaranta anys de franquisme també va estar prohibida, però el carnestoltes va renàixer de nou amb l’ inici de la democràcia. És una festa imperible, la festa de la carn.

Un gran nombre de refranys donen fe de com vivien els nostres recents avantpassats aquesta festa:

Pel mes de Febrer, Carnestoltes has de fer.

La carn que no es remou per Carnestoltes, no és carn, és fang.

Amors de Carnestoltes, amors de revoltes.

Del Carnaval no faces cabal.

Casament de Carnaval, casament que res val.

Les bromes de Carnestoltes per Tots Sants ixen a la llum. ( 9 mesos)

Pel temps de les Carnestoltes molt vi i molt poca-soltes (gresca)

Per Carnaval tot val.

Per Carnaval tothom és igual.

Per Carnestotltes totes les besties van soltes.

Carnaval 1Actualment, com la nostra societat és hedonista  i a tot arreu durant l’any predomina el consum d’oci i de festa, el carnestoltes ha perdut el seu sentit alliberador, és una festa més sense el significat inicial, però perdura associada a la festa de les disfresses,  ja molt domesticada i gens transgressora, al menys entre nosaltres.  Destaquem els carnavals de Vinaròs (Alt Maestrat) i Pego (la Marina) i pel seu sentit reivindicatiu i la seua originalitat el de Benimaclet.

A la Vilavella no tenim constància de la celebració de les festes carnestolendes, excepció d’alguna cançoneta irreverent com la que mostrem:

Sinyor retor, / sinyor retor , / com té la dona ? /Ací la tinc, / ací la tinc, / que no està bona. / Què li darem, / què li darem, / pa medecina ?  / Un tros de pa, / un tros de pa / i una sardina.

Però sí queda constància oral i documentada d’una festa,  que encara que no es celebrava durant el període previ a Quaresma  i com a tal carnestoltada, mantenia tot l’ esperit transgressor i divertit. Era la festa dels “tomasets” , el 28 de desembre, dia dels Innocents.  En aquest dia es formava un destarifat “govern” que dictava normes de comportament absurdes  d’obligat compliment. Sobre aquesta festa publicarem  ben aviat un article de Joan Antoni Vicent Cavaller “Els tomasets, una festa singular”.

Joan Badenes

 

CANÇÒ SOBRE EL CARNESTOLTES DE BENIMACLET

ALEGRIA D’OBRINT PAS

Tornen els Carnestoltes
a les nits de Benimaclet
i ballem entre feres
salvatges i heretges
que omplen els carres
i fem volar la vida
quan la plaça esclata a cantar
i som un riu de goles
que entonem ferotges
cançons d’alegria i combat

Perquè avui cantem per celebrar
que ningú mai no ens farà callar
i que la vida és coratge i alegria
un got a l’aire un brindis pel demà
perquè avui desafiem la por
que el poble que canta mai no mor
amunt els punys amunt les il·lusions
que si cantem
si cantem mai morirem!

Quan acaba la festa
ens quedem asseguts als portals
i a la cara cansada
l’alegria marcada
al sol del demà
i sentim que la vida
és com un vaixell que se’n va
cap a noves batalles
que esperem lliurar
amb l’orgull dels herois quotidians