L’encariment de la llum i aigua. Pujada de la contribució urbana.

A  l’hora de valorar les decisions polítiques no hauríem de quedar-nos amb els discursos que els embolcallen amb paper “couché” ja que responen a la intenció d’amagar les veritables intencions i convèncer la ciutadania que són el millor per a ella, tot i que siguen contraris als seus interessos.

Intencionadament les paraules amaguen la realitat.  Nosaltres, el “ personal d’anar per casa”, hauríem de fixar-nos en els fets concrets, en les conseqüències reals que les actuacions polítiques tenen sobre la nostra vida.

Aquesta reflexió ve a compte per tal que ens adonem de com ens han venut les privatitzacions dels serveis bàsics essencials, especialment llum i aigua, indicant-nos que abaratirien el consum. Les evidències, en veure les factures, ens indiquen tot el contrari: ara les paguem a un preu molt més car i damunt els guanys van a parar als  directius i accionistes de les empreses, abans públiques i ara en mans privades. Cal fer negoci dels serveis bàsics essencials, també de la sanitat i l’educació, eixe és l’autèntic propòsit del desmantellament dels serveis públics.

Abans  la electricitat estava servida per una empresa pública, així com la gestió de l’aigua era municipal, del nostre ajuntament. Amb l’hegemonia de la política ultraliberal tots aquest bens comuns ara són d’empreses privades que busquen els seu màxim benefici, com a oligopolis de facto que són, a costa dels ciutadans. Com a consumidors passius i resignats hem observat com els preus d’aquests elements bàsics per a la vida, han anat pujant sense contemplacions.

Anem a observar certes dades que confirmen aquestes asseveracions:

ELECTRICITAT.

IMG_6452

Tots les observacions sobre  la tarifa elèctrica constaten l’augment  del preu de la llum des dels inicis del mil·lenni, però aquest preu puja exponencialment des del 2.008 i encara no ha parat de pujar.  En deu anys, el rebut de la llum s’ha encarit  un 76% per a l’usuari mitjà, que ha pagat en els últims dotze mesos 400 euros més que en l’any 2005. El preu del megavatt/hora (mvh) en Espanya és el doble de la mitjana europea, essent un dels estats europeus amb l’energia més cara. Els augments són molt més considerables a les llars i famílies que a la indústria que sols els augmenten entre un 7 i un 9%. La càrrega cau sobre el xicotet consumidor. Les associacions de consumidors, com FACUA, responsabilitzen de les enormes pujades a les polítiques energètiques dels successius governs, sotmeses als interessos de les grans companyies elèctriques.

AIGUA.

IMG_6618

Dipòsit municipal d’aigua potable.

En el 2009 es va privatitzar al nostre poble el subministrament  de l’aigua i el manteniment del sanejament, atorgant-li el nostre ajuntament a la concessionària una sèrie d’anys d’explotació. Com la privatització és del subministrament i manteniment del servei, les inversions hidràuliques, com en el nostre cas  la descalcificació de l’aigua, són  a càrrec dels veïns. La gestió privatitzada del servei d’aigua és un excel·lent negoci, les inversions en infraestructures ja estan fetes d’antuvi i les millores en hidràuliques corren a compte del poble.

La factura,  quan el servei  era de gestió pública,  era  molt més barata que una vegada privatitzada. Els últims rebuts emesos per l’ajuntament  tenien un import mig de 25 euros. Actualment,  comptabilitzant el consum, una família de 4 o 5 membres paga una factura trimestral entre 75/80 euros de mitja.

Ací s’està seguint la tendència internacionaldescarga contrària ja,  mentre que s’ha privatitzat la seua gestió i consegüentment l’encariment de la factura, en moltes parts d’Europa, els ajuntaments s’estan fent amb el control de l’abastiment de l’aigua ja que és un bé públic,  escàs i de primera necessitat, i per tant, d’una manera o altra ha d’estar sota control públic. La gestió de l’abastiment d’aigua és majoritàriament pública en Europa i en tot el món sols el 10 % de les 400 ciutats més grans són privades.

De tota manera si hi ha una concessió, la tarifa no hauria de reflectir criteris de benefici econòmic, sinò també d’equitat, de disponibilitat d’ús i d’accés universal.

Aquestes dades indiquen com s’han encarit els serveis bàsics essencials una vegada privatitzats i com contradiuen el discurs dominant que les privatitzacions resulten barates pels ciutadans, quan l’únic que pretenen es vendre les propietats públiques a les grans corporacions empresarials, i així es va desmuntant l’estat de benestar, convertint-lo en un gran mercat, on el qui no tinga suficients recursos, proveïts pel seu treball, les va a passar magres. La privatització del serveis bàsics essencials respon a una estratègia dirigida pels poders econòmics: Banc Mundial, FMI, i  que apliquen en cada país els partits amb obediència al liberalisme econòmic: acumulació per despossessió.

CONTRIBUCIÓ URBANA.

IMG_4446Altre apartat sobre els discursos polítics és el de la rebaixa d’impostos i que ningú nota ni constata, al contrari, aquests pugen considerablement mentre ens diuen que van a abaixar-los. Un bon exemple el tenim en el últim rebut de la contribució urbana que al nostre poble gestiona la Diputació de Castelló, en l’últim any l’han augmentada un 10%.

Un augment considerable més, que juntament amb els altres, a més de la situació de rebaixes de sou, esquàlids ingressos de la collita i de  l’atur que patim,  provoquen que molts dels veïns passen autèntiques angoixes per motius econòmics.

AdVV