Expressions vilavelleres (1)

vrt230La Vilavella és un poble que parla valencià majoritàriament, quasi el cent per cent de la població. És la nostra tradició cultural més consistent i el fonament de la nostra identitat col.lectiva.

A l’hora de parlar espontàniament, de forma col·loquial, aportem a la nostra llengua  unes expressions pròpies,  així com un accent , que només emprem ací i  fa  que un interlocutor veí de seguida ens situa d’allà on som. Són formes verbals i entonacions que no estan presents en altres llocs i ens identifiquen.

Així, si una persona d’un poble veí sent l’exclamació “Aaau” (A oberta i cantarina, difícil de reproduir per escrit), o Xiquia,  ja ens situa inconfundiblement en la Vilavella.

És a dir, en el nostre parlar característic utilitzem unes formes, exclamacions i frases que només se senten a la Vilavella, algunes compartides amb alguns pobles de la nostra comarca. Avui en dia encara estan presents en el nostre parlar, altres  pràcticament han desaparegut.

vrt215Per a recordar-les, Mª Teresa Pedro ha recopilat una xicoteta mostra d’unes seixanta expressions típicament vilavelleres i que les publicarem en tres entrades. Nosaltres hem posat al costat,allò que signifiquen. Si algú de vosaltres, seguidors i seguidores del blog, voleu aportar altres expressions que ens hem deixat en l’oblit no dubteu d’enviar-nos-les al correu de la nostra associació.

Recordem que és: associacioveinsdelavilavella@gmail. com

De tota manera recomanem la lectura del llibre de Marisol González  “Frases fetes al nord de la llengua”, un diccionari de frases de la nostra comarca on presenta una recopilació exhaustiva i en el que estan present moltes de les nostres pròpies expressions.

Ara vos presentem 20 d’aquestes expressions i frases col·loquials:

 

“Pa no passar-ho”  …  ( S’està molt a gust)

“A t’agarraré ” …. ….. (Expressa disconformitat)

“Ai mare, que pagà estic”….. ( Contenta per que ha passat alguna cosa)

“Va i cau”       ………… ( En desacord)

“Com ara tu de qui eres ?” ………  ( Interrogant sobre la família de pertinença)

“Calla que tens barra”…………. (Sorpresa per allò que li han dit o fet)

“Sempre ixes per peteneres”……( Diu un comentari que no te res a veure en el que es parla)

“Allà vas cabàs”…………. (Exclamació davant una acció sense control)

“Com te’n riuries”……… ( Negativa a una demanda)

“Ser un grandebaes”…….( Es diu d’una persona sense espenta)

“Ser un condony”………. ( Persona innocent o ingènua)

“Ser un trompellot” ……( Que fa les coses mal o curtet de coneixement)

“Estar apardalat”………..  ( Persona despistada)

“Ser un gavella”………… ( Persona arreu)

“Ser més animal que un pont”………. ( Persona basta i poc curosa).  A hores d’ara no sabem el perquè s’utilitza “pont” com a símil d’animal.

“Ser més burro que tacó” …… ( Poc inteligent).

“Tocar-se les barjoles” ……….. (Estar sense fer res).  Barjoles és un instrument de fusta  que fa repliques i s’utilitza durant la Setmana Santa per anunciar els actes religiosos. També s’utilitza, les paraules pilotes, collons, etc.

 “No fer-ne ni un brot” …………….. ( Malfainer)

“Acabar com Camot”……….. ( Camot era un xic que gastava més que guanyava)

“Com prengueres ¡”……………( Provocar enveja per alguna cosa)

 

Recopilació de Maria Teresa Pedro.

Fotografies del llibre ” Roda el Temps” de Joan A. Vicent Recatalà.