A JOAQUIN «EL BONI»

El BoniVares decidir marxar un diumenge de finals de setembre. Els núvols et varen acompanyar durant el teu comiat. La vesprada restava trisca i desganada com tots els que varem poder acompanyar-te.

    Te’n vares anar mentre encara ressonava a la Cantera la música de les orquestres i els cadafals no havien abandonat el soroll de la Plaça Estrella. La flaire de pólvora i la sorra enganxada a les sabates encara es notava, però tu ja marxaves en un viatge sense retorn.

    Quan vares arribar al Carrer Sant Xotxim, venies del Barranc i molt aviat vas passar a ser una de les persones més estimades pels veïns. Des de ben menut volies ser un xiquet dur i valent. Llavors, et vares convertir en una mena de milhòmens menudet que ni parava ni callava mai, però que es va fer un lloc als cors del nou veïnat.

    Així, aquesta manera de ser no la vares abandonar mai, doncs al contrari, amb una aparença d’estar enfadat amb el món, d’estar tot el dia renegant i de mostrar-te agre, s’amagava un cor immens, un lluitador com pocs, una persona que no es resignava davant una malaltia que et perseguia des de ben menut i un home que es creixia davant les adversitats.

Joaquin Recatalà amb Nieves Herrero

Joaquin amb la periodista Nieves Herrero. Fotografia que il.lustra el mes de desembre d’enguany en el calendari d’AFANIAD

    Recorde quan vares estar molt temps malalt i ingressat i el metges et varen sentenciar  assegut en una cadira de rodes per a tota la vida, llavors les primeres paraules que vares dir quan ens varem veure varen ser que aquell carro no era per tu i així va ser.

   Ara, després de passats uns quants dies, cada vegada que passe per davant de ta casa encara veig la teua silueta asseguda al brancal de marbre mentre et fumes una cigarreta rere una altra (abans tu i ton pare en fèieu un duet) i el fum que t’acarona la cara. També veig el potet d’olives on dipositaves la cendra i les puntes de la cigarreta exhaurida en un exercici de civisme que més d’un hauria de prendre nota. Com també et veig amb els auriculars a les orelles mentre escoltes la música que t’havia gravat en un MP3 que t’havien regalat pels reis.

  Imagine que has marxat amb l’última cigarreta encara penjada dels llavis, escoltant la música d’El Arrebato, Melendi o dels Chichos que restava enregistrada al reproductor. T’hauràs emportat un cartró de tabac i un carregador per a no quedar-te sense música (no tenies mai bateria) i que, a més, compartiràs vesprades a la fresca amb els teus pares on tornareu a fumar com ho fèieu abans asseguts en una cadira de bova, mentre la parada de l’autobús, que consideraves com a pròpia, molt aviat lluirà l’aspecte que hagueres desitjat.

    Fins sempre, Joaquín!!!!!

Article de Sebastià Roglà.