Celebració del 9 d’octubre a la Vilavella.

 Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble. Vicent Andrés Estellés.

Qui perd els origens, perd la identitat. Raimon

 

La Vilavella presentava una anomalia democràtica al no celebrar institucionalment la festa del 9 d’octubre, en la qual commemorem la constitució l’any 1238 de l’antic Regne de València i del nostre naixement com a poble.

No s’entén que des de la seua instauració com a festa autonòmica oficial,  les corporacions municipals de la Vilavella han passat de celebrar la diada, llevat que fos explicat per la falta de sensibilitat i consciència de ser poble, de ser valencians. Però  finalment el nostre ajuntament ha commemorat un 9 d’octubre adient després d’un allargassat període d’ignorar-la.

La diada ha sigut organitzada amb un atapeït programa d’actes: institucionals, socials, culturals, esportius, i lúdics, donant-li al dia la rellevància  oficial que es mereix, i tot això  amb una acceptable participació de molts veïns.

IMG-20151011-WA0008S’inicià el dia amb una visita al museu de la Vilavella, on es realitzà un talleret-exprés d’arqueologia seguit amb notable interès pel públic infantil. Tot seguit, romeria cívica envers el Castell, fent una primera aturada en la base de la fortalesa per tal de revaloritzar la mítica bassa dels Cavalls, actualment gairebé tota soterrada. Es reivindicà la proposta de tornar-la al seu estat original.

Al castell, explicacions dels guies, José Albelda i Joan A. Vicent Cavaller, del clos emmurallat, però, especialment, del que significà l’excavació de l’any 2010. Comentaris, seguits amb particular curiositat,  pel nombrós públic de xiquetes i xiquets, el nostre futur. Es plantejà una altra proposta: rehabilitar la cisterna àrab per a l’estiu vinent. I, a nivell botànic, confeccionar un herbari de la muntanyeta del Castell, un indret força interessant del nostre patrimoni natural, a part de l’innegable històric.IMG-20151011-WA0006

Un moment de caràcter institucional va ser la lectura del fragment del Llibre dels Fets o Crònica de Jaume I (Crònica que narra, de forma autobiogràfica, la vida i les gestes més importants del rei Jaume I, sobretot les conquestes de Mallorca i València) a càrrec de l’alcaldessa.  Finalitzant la visita al Castell amb una activitat lúdica: recerca, a la Torre Grossa, de dos tresors amagats, farcits de monedes, sense valor arqueològic, és clar.

IMG-20151011-WA0007En la baixada  a la plaça de la Vila, a la romeria cívica els hi esperava la colla de Dolçainers i Tabaleters de Betxí que fan una cercavila pel poble, interpretant cançons tradicionals valencianes acabant amb la interpretació, sempre emotiva,  de la Muixaranga davant de l’ajuntament.

Jornada de portes obertes a la Casa de la Vila, la casa de tots els vilavellers i recepció de peces, ben representatives, per al Museu, donades pel director de la institució Joan A. Vicent Cavaller. Amb aquest acte institucional es donen per acabats el acte matutins, tots esperant encara una sèrie d’activitas per a la vesprada i la nit.

IMG-20151011-WA0011A les cinc de la vesprada al carrer Santa Bàrbara, entre la casa del Marqués de Dos Aigües i la casa de la Cultura Manuel Vicent, es realitzà una partida exhibició de galotxa, estil de pilota valenciana amb gran tradició al nostre poble fins als anys noranta.  La partida fou  jugada pels pilotaris, Sebastià “el Xano”, Juan Carlos “el Xato”, Samuel ” Panola”, Alvaro Rivera, Sebastià “Panola” i Ximo “Coco”, fent de “marxaor” Pepe “la Joaneta”,IMG-20151011-WA0012 promotor de la pilota valenciana al nostre poble i responsable de la seua època de bonança,  durant els anys vuitanta i noranta, quan va organitzar a la Vilavella una escola infantil de pilota d’on van eixir excel·lents pilotaris, alguns d’ells presents en la partida exhibició d’aquest 9 d’Octubre. Al respecte cal dir que el nou equip de govern pensa empentar el nostre esport nacional, després d’anys, excessius, esmorteït, incomprensiblement.

Al finalitzar la partida a la Casa de la Cultura es projecta el documental  “Que vos passa valencians?  que tracta sobre com nosaltres, els valencians, tractem a la nostra llengua, uns, cada vegada més, sobretot els joves, l’estimen i prenen consciència del seu ús com a llengua vehicular normal i d’estudi, però on encara massa gent i certs partits polítics la menyspreen  i l’abandonen amb una actitud d’autoodi ( recordeu allò de que parlar valencià és de “aldeanos” ).

IMG-20151011-WA0010A les vuit sopar de germanor a la Plaça de la Vila amb el menú clàssic de coca amb tomaca, ceba i verdures; mentrimentres s’establien xerrades animades,  amb molt bon clima de convivència, sonava la música d’Al Tall, sobreeixint la cançó de les Peteneres de la Vilavella. És un bon moment per a reivindicar la nostra música, els nostres grups, cantants i cantautors, que viu un moment d’esplendor com mai no s’havia sentit abans: Obrint Pas, la Gossa Sorda, Malagana, Egalité, Aspencat, Orxata, Desgavell, Pep Gimeno “Botifarra”, Pau Alabajos, Andreu Valor, Josep Lluís Notari etc, amb tanta riquesa musical en la nostra música actual i tradicional no s’enten que en els nostres barris i en festa la Vila s’abuse tant, siga tant omnipresent, la música andalusa i el pseudo-flamenc,  i no estiga més present la nostra música. En gustos i usos musicals donem la impressió de ser una província andalussa  i  no valenciana.

IMG-20151011-WA0016Per a cloure, l’actuació de Besarabia, en un marc privilegiat, l’interior del Museu de La Vilavella, amb una sonoritat més que acceptable, i un públic entregat als ritmes balcànics.

Un dia redó, on la nostra història i les  tradicions més nostres han sigut reivindicades i viscudes amb força sentiment, i per primera vegada institucionalment, amb  la incomprensible absència dels representants polítics de l’oposició  que haurien de tenir en compte que el 9 d’octubre és una festa institucional, unitària, de tots, com a vilavellers i valencians.

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS