Les nostres plantes (3)

RAÏM DE PASTOR

Altres noms comuns: Raïm de pastor, arròs de pardal, pinyons de rata. Uña de gato (castellà)

Nom científic: Sedum sediforme

Gènere: Sedum

Familia: Crassulaceae

 

Aspecte general Aspecte general de la planta

Molt extesa per tot arreu, es tracta d´una planta suculenta o crasa, es a dir, que les seves fulles engrossades poden enmagatzemar més aigüa que la resta de plantes i així poder subsistir en períodes de sequera. Les fulles están disposades fent un espiral entorn de la tija i tenen un color blavenc.

Es perenne i te una alçada de entre 15 i 60 cm. Li agrada molt el sol (és heliófila) i fa unes flors grogues que podem observar en juliol i agost. Passats estos mesos, les tiges i flors mortes persisteixen en la planta després de caure-li les fulles.

Planta florida    Planta florida

 

Sequència brotació

 

 

 

Sequència esclat
Sequència pansiment

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sequència de la brotació, esclat i pansiment de les flors

Creix en llocs molt variats quasi sempre pobres, generalment en substrats pedregosos, fins i tot en murs i teulades, tal com resa la dita popular: “Que coses més bones que cría el Senyor, amunt de les teulades raïm de pastor”.

Molt coneguda pels nostres avantpassats i molt utilitzada en la cuina tradicional, tant en salmorra com bullida i apanyada amb oli i vinagre.

Esta humil planteta comença a obrir-se pas en la cuina moderna. Quique Dacosta, un xef amb tres estrelles Michelín, la inclou com aperitiu al seu restaurant.

En quant a usos terapèutics destaca com antiinflamatori, contra la gastritis i la úlcera, contra les llagues i ulceres bucals, el mal de queixal i també per a desinfectar i cicatritzar ferides.

Text i fotografíes: Marta Pedro Agramunt