Poema a Gavara

383276_512695688745063_1515106282_nT’esperarem un 4 de setembre

 

Tenia tant que contar-te,

Que m’has deixat sense veu.

Paraules perdudes en un pou,

Fosc, sense fons,

Ofegat per les llàgrimes d’un poble.

 

El cor, eixugat com un drap,

No em deixa passar la saliva,

Ni els sentiments, ni els moments.

 

Supose que no serà un adéu,

Supose que serà “fins després”

I quan aplegue

Estaràs esperant-me

Per xarrar del passat,

Com en un llibre d’aventures,

I ens riurem…

Com mai ningú m’ha fet riure,

Sols tu

Amb un gin-tònic en una ma

I l’amistat en l’altra.

SEMPRE ET RECORDARÉ

DAVID MARIN