Street Art a La Vilavella, no digues Banksy, digues “Xiquia”

D'ací uns anys aquesta porta de garatge s'estudiarà als museus i serà com la Pedra Rosetta de La Vilavella.

D’ací uns anys aquesta porta de garatge s’estudiarà als museus i serà com la Pedra Rosetta de La Vilavella.

Abans de procedir a la lectura d’aquest article hem d’avisar-vos, estimats lectors, que aquest és el fruit d’una llarga temporada de recull i anàlisi de múltiples mostres de l’Street Art vilaveller, moltes voltes ocult a la vista del gran públic.

La recopilació de les següents obres, algunes per casualitat i d’altres després d’investigar centenars de pistes, pot ser considerada gairebé le feina de tota una vida (en realitat no) i resumeix a grans pinzellades les inquietuds del vilavellenc/a mig, les seues aspiracions i qui sap, il·lusions.

Podem gastar com a model a seguir el MIAU de Fanzara, d’una altra dimensió, però fins i tot La Vilavella té el seu art de carrer, el seu slang i les seues expressions pròpies que impregnen totes les parets d’aquesta petita població. D’algunes ja fa un munt d’anys i estan tan assumides pel col·lectiu que passen desapercebudes. Sort que ací anem a ressucitar-les de l’oblit, tractar de donar-les un sentit i a explicar-nos i preguntar-nos:

PER QUÈ?…

No tenim resposta per a tot, però ens acostarem prou.
Anem a fer una divisió per temàtica, doncs l’estil pictòric és bastant semblant i llevat d’algunes il·lustracions més o menys afortunades la majoria solen ser expressions escrites.

1. SEXE.

Com a que he sigut un jove vilavellenc als meus temps sé que ha estat una obsessió hormonal i vital que ens ha capficat d’allò més. El sexe és vida, és divertit i abans era més complicat d’aconseguir i/o practicar. Per aquest motiu si ens fixem bé podem trobar autèntics crits de llibertat als llocs més insostpitats.

grafitti_sexe_1

FIGURA 1.1. Formes fàl·liques a la porta del Consum.

grafitti_sexe_2

FIGURA 1.2. Membre viril amb traç més visible a una paret a la Ctra. Vall d’Uixó.

Les dues primeres il·lustracions (de data desconeguda) mostren parts de l’anatomia masculina amb formes completament diferents i estils pictòrics de escoles també ben diferenciades. No és estrany trobar pintades a les parets metàl•liques dels garatges malgrat que encara no les hem trobat en suficient nombre per a considerar-les una tècnica a l’altura de les miniatures o els olis. Seguirem cercant polles amagades als racons i ens preguntarem per qué no trobem dibuixos amb formes femenines.

2. POLÍTICA.

Som animals polítics i com a tals tenim diversitat d’opinions, colors i reivindicacions. Aquest any per fi s’ha demostrat, fins ara era un sol·liloqui, un monòleg, però això no ha deixat les nostres parets precissament orfes de pintades revolucionàries.

grafitti_politica_1

FIGURA 2.1. El retro segueix triomfant.

grafitti_politica_2

FIGURA 2.2. Reivindicacions nacionalistes i rèpliques.

grafitti_politica_3

FIGURA 2.3. No confondre valencià amb català ni castellà amb madrileny.

grafitti_politica_4

FIGURA 2.4. Vinga, que açò també és retro, eh?.

grafitti_politica_5

FIGURA 2.5. Aquesta proposa exterminar un gran percentatge de la població.

grafitti_politica_6

FIGURA 2.6. En canvi la rèplica a l’anterior opten per l’extermini dels nostres veïns del nord. Com podeu vore al poble ens preocupa més la política que fer l’amor i deuria ser a l’inrevés. Espere que fem alguna cosa per tal de solucionar-ho.

 

 

3. SOCIO-CULTURAL

Bous, vaques i gallines amb sabates. Després del “catalans si/no” ve el  “bous si/no”. No hem trobat, per exemple, cap pintada d’un lector extasiat que pose “Ahir vaig acabar de llegir Guerra i Pau de Tolstoi i estic consternat i feliç a la vegada”. És difícil, ho sé, però ací caben més coses que uns animalons amollats enmig d’una multitud. També podem trobar preocupacions plasmades per veïns descontents amb les pràctiques coprolítiques d’alguns propietaris d’animals… passeu i veieu…

FIGURA 3.1. Una de les pintades més veteranes i de rabiosa actualitat.

FIGURA 3.1. Una de les pintades més veteranes i de rabiosa actualitat.

FIGURA 3.2. Sense títol, d’autor anònim a no ser que siguen unes inicials. No sabíem si ubicar-lo a la secció d’art abstracte.

FIGURA 3.2. Sense títol, d’autor anònim a no ser que siguen unes inicials. No sabíem si ubicar-lo a la secció d’art abstracte.

fill de puta

FIGURA 3.3. Algú s’ha enfadat amb algú altre, potser ja es duen bé a dia de hui.

shit street

FIGURA 3.4. Ja no és tan actual, es veu que no coneixien la futura Avinguda de la Merda. Seguim amb una dominant tipogràfica, l’important no és l’estil, si no el missatge, unes voltes menys i d’altres voltes encara menys subtil.

4. ART ABSTRACTE

Els diversos experts no han pogut o no han volgut desxifrar el resultat de les següents obres, per això les anomenem sota l’etiqueta d’abstracció. No tot el món necessita reivindicar res, a voltes sols vol cridar o expressar coses que sols ells poden entendre per tal de sentir-se realitzats.

a les 8 al puesto i porteu termo!

FIGURA 4.1. A les 8 al “puesto”?…

nous conceptes

FIGURA 4.2. No entenem que és el VECAPITALISME, però buscarem més informació sobre el moviment.

FIGURA 4.3. Un fan d’Apu, el tender paquistaní de The Simpsons?

FIGURA 4.3. Un fan d’Apu, el tender paquistaní de The Simpsons?

FIGURA 4.4. Colorida, imperativa, indesxifrable.

FIGURA 4.4. Colorida, imperativa, indesxifrable.

FIGURA 4.5. Podia entrar al segon grup, però si l'extremisme es considera política la coprofàgia deuria apareixer a masterchef

FIGURA 4.5. Podia entrar al segon grup, però si l’extremisme es considera política la coprofàgia és gastronomia.

 

 

I fins ací aquesta guia sobre l’Street Art local. Ens hem deixat altres obres a l’arxiu, autèntics Bansksies d’anar per casa, però no volem desvetllar totes aquestes petites obres d’art per a que les vegeu a una freda pantalla. Eixiu al carrer, descobriu-les i gaudiu-les en directe i per qué no, feu-ne de noves amb bon gust, l’art és efímer i no sempre legal ni políticament correcte.

Conclusions: Pius, bous, fatxes, rojos, catalans i caques de gos. Sembla un slògan turístic, però no està molt clar el target al qual van destinats. Haurem de fer un esforç, no?.

Ànim!!.

RUBEN PORTALÉS