La Font Calda, tal com raja,…o no.

LA FONT CALDA 001

 

La foto, feta abans de 1998, mostra la Font Calda (calenta en contraposició a la Font Freda, però que entre nosaltres sempre li hem dit “la font”), tal com rajava amb els seus dos ullals, com sempre ho ha fet i com l’han coneguda moltes generacions de vilavellers, brollant aigua en abundància. A ella acudien els veïns i veïnes del poble, els banyistes dels balnearis i els forasters a omplir els seus cànters, botiges, o més recentment amb les garrafes de plàstic. Un lloc, a més a més, ple de vitalitat ja que era el lloc de trobada i de relacions del personal que acudia a la presa d’aigües.

Una font mil·lenària (tenim constància de la seua existència en les restes arqueològiques romanes trobades en el santuari de santa Bàrbara) que ha sigut un espai emblemàtic de la Vilavella com a poble balneari que era.

El seu cabdal , eternament inalterable, satisfeia la set i les necessitats aquoses de la població i l’aigua sobrant feia cap al llavador i d’ací a regar els horts més propers.

Tota aquesta immutabilitat va quedar trasbalsada, esdevenint pràcticament una font eixuta, sense broll, quan l’any 1998, l’ajuntament del moment va decidir desenvolupar el projecte d’acostar l’aigua de la font per tota la vila equidistancialment, repartint el seu cabdal, calculat en 100 litres per minut,  en dotze sortidors. L’obra va tindre un cost de 16.700.000 pessetes, al voltant dels 100.000 euros actuals.IMG_5499El resultat d’aquesta inoportuna intervenció ha sigut el que ens mostra aquesta fotografia, una font seca, sense vida, on per a que rage un esquàlid regalim d’aigua cal prémer el botó d’una aixeta. El malencert ha convertit l’antiga Font Calda en un sortidor més i a malmès un emblema etern del poble que ens identificava davant la resta del mon.

Tampoc l’aigua que ofereixen els dotze sortidors repartits pel poble és la procedent de la Font Calda ja que està barrejada amb la del pou que abasteix aigua a les cases del poble.

Vist el penós  desenllaç, calia haver avaluat millor les conseqüències d’aquella obra i haver fet cas dels vells consells que diuen que “on l’aigua brolla, millor no tocar-ho”. Però ara el mal ja està fet i aquesta realitat salta als ulls des de aquesta fotografia, una imatge de l’antiga font  aspra, eixuta. La  Font Calda sense vitalitat, en defallida.

IMG_5501

 

L’ Associació de Veïns de la Vilavella demana a l’actual ajuntament que amb les oportunes obres de recuperació torne l’antic esplendor a la Font Calda i reviscole el paratge insígnia del nostre poble, fent que de la font brolle de nou vigorosament l’aigua calda. Com sempre ho ha fet.

Associació de Veïns de la Vilavella  (AdVV)