Què és la Política?

Aristòtil fou un dels primers filòsofs en teoritzar sobre

paristotilromaolítica i entre tantes accepcions podem considerar que bàsicament es tracta d’una forma de governar un estat una ciutat o un col•lectiu. Llavors, vista aquesta definició, podem afirmar que cap persona neix política ni deuria de ser política. Simplement es tractaria, en un moment puntual de la seua vida, d’exercir una funció que fera la vida més fàcil als habitants d’una ciutat (polis) o a un grup determinat de persones.

A simple vista sembla que aquesta hauria de ser una tasca que s’haguera de portar a terme per un grup de persones i que aquestes democràticament (Què és democràcia?) haurien de deixar pas a unes altres per tal que la feina continuara de manera normal (Què es considera normal?).

Bé, com totes les coses de la vida, en els últims anys hem entrat en una espiral d’immediatesa, d’intolerància i de crispació. Així si en la política hi ha disputes infernals també hi ha en molts aspectes de la vida (esports, feina, etc…). Les coses, ara que hi ha un ventall tan gran de colors en la paleta, sembla que sols poden ser de dos colors: o negre o blanc. Ja no és que no tinguem cap gris, és que no tenim ni blaus, ni verds, ni rojos per no parlar de turquesa o cià, i així malament anem.

Per tant si la política és entesa des de l’antiga Grècia com una manera de posar ordre o com una eina de resolució de problemes, per què l’entenem com una eina d’enfrontament? Per què no ens fixem en la gestió dels que estan al capdavant de les institucions sense posar-los etiquetes? Per què quan ens referim als governants (que no polítics) diem que són o no són nostres? No ens governen a tots?

Crec que estem confonent els termes. Sincerament, tinc la impressió que tenim massa prejudicis, massa rancúnia i massa por. La vida no deu ser una cursa de cent metres lliures, sinó que ha de ser un passeig, un passeig on poder gaudir dels plaers que tenim al nostre abast, dels amics i de les estones d’oci. Hauríem de ser respectuosos amb tot el que ens envolta i no tenir ànsia de possessió ni creure que sempre estem en poder de la raó. Tots ens equivoquem, encara que no vulga’m reconèixer-ho.

La política ha de ser gestionada pels que els correspon en un moment determinat de la vida. La gestió és complicada i difícil i posar tota una comunitat d’acord és gairebé impossible. De la mateixa manera que la política no deu ser entesa com una professió, sinó que deu ser quelcom circumstancial. Ho dic tal com ho pense: cap persona deuria de viure tota la vida de la política, de la mateixa manera que crec que qui estiga en la política de manera vocacional deu estar tot el temps que els membres de la seua comunitat ho consideren convenient.

Em faig un munt de preguntes, algunes sense resposta, però pense que la veritable lluita no té res a veure amb la política i és més una necessitat de tocar poder. Els polítics estan mal considerats i han fet molt de mal. Molts d’ells són culpables de la crisi (tots no) però vull defensar als que en un moment de la seua vida han intentat gestionar un municipi o una comunitat sense demanar res a canvi i que honradament han deixat pas a altres gestors.
Si apliquem el sentit comú, ens deixem portar pel cervell i no ens tanquem en el nostre món, probablement, veurem les coses de diferent manera i gaudirem del que realment és important.

Article realitzat per Sebastià Roglà.