El carlisme i les seues arrels a la Vilavella (2ª part)

De les tres guerres carlines que es produïren durant el segle XIX (excloent-hi la intervenció carlina a la guerra civil de 1936-39 i utilitzant la cronologia d’historiadors valencians i catalans), la primera, esdevinguda entre 1833 i 1840, fou la més important. Aquesta fou la confrontació bèl·lica final entre l’antic règim, d’economia agrícola de subsistència, monarquia absoluta i societat estamental, contra el nou món liderat per les idees de la il·lustració que volien construir un món nou amb una economia capitalista, una política liberal basada en el constitucionalisme i una nova societat de classes.

El cas de la destrucció de l’antiga ermita de la Vilavella, esmentada en l’anterior article, fou molt possiblement el resultat de “las acciones del segundo batallón del regimiento de infantería Fijo de Ceuta número 19 en Villavieja contra los carlistas el dia 8 de febrero de 1838”,  informació apareguda en la versió reduïda de l’artícle publicat en el Tomo LXXVII, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Castelló, gener-desembre 2001, pp. 439-565.

Soldat de l'exercit liberal

Soldat de l’exercit liberal.

A partir d’aquest succés violent del 8 de febrer de 1838, protagonitzat per un batalló de les tropes liberals contra els carlins en el poble de La Vilavella, farem un seguiment per les fonts escrites sobre aquest batalló. Analitzarem la seua naturalesa, composició i intervencions, per tal de trobar pistes sobre l’impacte que pogué arribar a tenir dita intervenció en el nostre poble, una localitat eminentment carlina en aquella època.

Les fonts escrites des del punt de vista liberal són més nombroses al tractar-se d’exèrcits regulats sota el control d’una administració estatal i amb quadres de comandaments jerarquitzats i professionals. Les fonts carlines són més difícils de trobar, al no tenir un estat on es recolzava el seu exèrcit, i ser diferents partides les que conformaven una amalgama de xicotetes guerrilles molt escampades al sud del Maestrat i de les forces de Cabrera (aquest últim amb intencions de formar un exèrcit amb administració estatal com el del nord de la península, a Euskadi i Navarra).

El regimiento de infantería Fijo de Ceuta número 19  del govern liberal de la regent Maria Cristina, havia nascut l’any 1834, expressament per a combatre als carlins, (Informació apareguda en GUERRA Antonio, article publicat en el diari el Faro digital.es 9 de març del 2002).

Des de febrer de 1835 els trobem combatent a la província de Castelló contra partides carlines i lluitant a pobles conquerits per aquestos.  El segon batalló del regimiento de infantería Fijo de Ceuta número 19 entrà en combat per primera vegada el 2 de juny de 1836 a Benassal (l´Alt Maestrat). El 12 de maig de 1837 amb l´acció conjunta de 3 batallons més, foren derrotats a Catí (l´Alt Maestrat) per l´exèrcit Carlí de Cabrera que va mantenir el bastió per “Déu, pàtria i rei” tot i les baixes ocasionades. Aquest succés a Catí el podem trobar a l´obra de DE CÓRDOBA  Buenvantura, vida militar i política de Cabrera, Volúmen I, pàg. 327, Editat en Madrid en Imprenta y fundición de Don Eusebio Aguado en 1844.

 Després de la derrota a Catí va començar l´operació carlina de l´Expedició Reial (Abril de 1837) on Carles V va avançar cap a Madrid per aconseguir el poder total i Ramon Cabrera va anar en la seua ajuda a partir de juny. Aquest fet va fer que el Segon batalló que es trobava malmès a la província de Castelló estiguera un any sense accions actives i reclutant lleves.

L’acció militar en la Vilavella del 8 de febrer de 1838 contra els carlins fou la seua quarta intervenció i la primera sense ajuda de cap altre batalló. Fou la primera també des de la represa de les hostilitats. Després del combat a la Vilavella marxà aquest 2n regiment a Onda (la Plana Baixa) el dia 16 de març de 1838, on derrotaren als carlins que havien conquerit la vila. Aquestos volgueren destruir el Castell abans de retirar-se. En tota la província aquest batalló acabà intervenint en 13 combats més fins que el 22 de maig de 1840 acabà conquerint el fortí carlí de Begís (Alt Palància).

Per la informació apareguda en la versió reduïda de l´artícle publicat al Tomo LXXVII, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Castelló, gener-desembre 2001, pp. 439-565 podem conèixer que aquest regiment d’infantería, al qual pertanyia el batalló, era un dels dos més grans que intervingueren a la guerra, ja que comptava amb tres batallons. També sabem que aquest batalló comptava amb una plana major composada per un comandant, un capità i un tinent ajudants, un subtinent abanderat, un capellà,  un cirurgià, un cap de tambors i un mestre armer. Els batallons estaven formats per un nombre que oscil·lava entre 300 i 1300 homes, dividits entre 6 o 8 companyies.

Llàncer carlista del Maestrat

Llàncer carlista del Maestrat

Quan acabà la 1ª guerra carlina el 1840 aquest regiment integrà molts carlins derrotats a les seues files. El 7 de juiol de 1841 s´amotinà la 1ª companyia d´aquest 2n batalló a Alhucemas (Marroc), contra els seus generals, els assassinaren i durant 7 dies saquejaren a la població civil, amenaçaren al govern i al general Serrano amb lluitar amb l’exèrcit rebel marroquí. Aquest és un capítol més propi d´una torba o d´un grup de mercenaris sense escrúpols. (Informació apareguda en GUERRA Antonio, article publicat en el diari el Faro digital.es 9 de març del 2002.

Extraiem la conclusió que aquest batalló estava format per gent molt violenta i poc donada a atendre a les ordres i la vida en temps de pau, de fet no tenien un líder en la seua rebel·lió de 1841, era una ràtzia poc controlable que el poble de la Vilavella va patir en les seues carns i possiblement en la seua antiga ermita eixe 8 de febrer de 1838.

Podem concluore que la intervenció del segon batalló del regimiento de infantería Fijo de Ceuta número 19 a la Vilavella no fou menor ja que aquest que hi intervingué era quantiós (300-1.300 homes) i la població de la Vilavella rondaria entre 1500-2000 habitants. Tot i no haver trobat formacions reialistes de la dècada dels anys 20 a la vila ni invasions per part de carlins forasters a la mateixa vila el nostre poble serà un focus solidari amb el moviment carlí des d´aquesta batalla fins a la dissolució del moviment polític a finals del segle XX.

Seguirem fent articles sobre la importància del carlisme a la Vilavella en aquest blog. Aquí teniu algunes recomanacions de llibre sobre el Carlisme o la 1ª guerra carlina per a contextualitzar un conflicte civil, quasi mil·lenarista i internacional ja que hi intervingueren estrangers (combatents austríacs, portuguesos o francesos) i en altres indrets del món sorgiren moviments contrarevolucionaris i antirevolucionaris similars amb altres denominacions com ara el Miguelisme, la Vendée o els lazaretistes de la Toscana meridional.

JOSEP LLUÍS NOTARI

BIBLIOGRAFIA:

566850

723_BH_GuerrasCarlistas.fh11

image006

d60ef3385a536583d763d1e77864118a