Quina Calor!

sol abrasadorContradient i rectificant una desafortunada i etílica frase dita per un personatge polític en una moment d’exaltació fallera, “el caloret”, normativament  la calor, enguany, i des de fa ja un temps, ens atabala. Fa un sol “que bada les penyes” i  l’ aire és calent i humit com enclaustrat, i no deixa ni respirar. La suor, gota a gota, s’esmicola des del cap fins als peus i deixa el cos hipotens i sense ganes de fer ni brot.

La intensa calitja ja és fa sentir en primavera i dura fins ben entrada la tardor;  allò que tradicionalment hem dit que “ a l’ estiu tot el món viu” ha deixat de tindre sentit,  esdevenint una paradoxa.

Al llarg dels mesos de juny, juliol i agost el sol pica en extrem i les temperatures, tant les màximes com les mínimes, ens mantenen constantment elevades, entre 35 i 25º, i en alguns dies encara més elevades.

Entre les onze del mati i  les set del la vesprada, l’ombra és imprescindible per a caminar pels carrers i la calima  dificulta qualsevol activitat, llevat de tindre la sort de fer-la en llocs amb aire condicionat.

Els obrers de vila, com pateixen si estan exposats al sol!

Al camp tampoc es salven els llauradors, i en les fàbriques els operaris han de suportar temperatures més elevades pel funcionament de calorforns i maquinària.  Tot i açò sense esperança que al capvespre ens alliberem de la xafogor,  ja que “prendre la fresca” s’ha convertit en un eufemisme   i que per les nits no es puga dormir, doncs la son sols es facilita amb temperatures inferiors a 25º.

Tampoc anar a la mar és sinònim de refrescar-se i de trobar-se amb temperatures més abellidores; estiuar tampoc és el que era si ho comparem amb els estius més antics, on també existia la canícula, però sense les temperatures extremes com les onades de calor actuals.

També la calor excessiva i contínua té repercussions sobre la vegetació i per tant en la producció hortofrutícola, enguany la collita de taronges quedarà minvada en més d’un 50 %. El ponent del mes de maig, amb més de 40º i les contínues onades de calor, des d’aleshores, provoquen la caiguda de les taronges en el seu estadi inicial de creixement.

Tot açò dit són manifestacions d’un evident canvi climàtic, i cap ací anem amb aquesta reflexió, a  lamentar i denunciar l’augment de temperatures que està posant en perill la pròpia existència humana tal com la coneixem en l’ecosistema actual.

cambio climàticoI és que el model de vida actual de producció, transport i consum sense fi, fonamentat en la utilització de les fons d’energia fòssils, petroli i gas,  provoca inexorablement aquest canvi climàtic, amb l’augment de temperatures, sequeres, incendis  i pluges torrencials.

Si els poders econòmics mundials i governs no posen fre a les emissions contínues a l’atmosfera de diòxid de carbó que causa el denominat efecte hivernacle, aquestes conseqüències  devastadores aniran “in crescendo” fins  el col·lapse del nostre ecosistema i mode de vida actual. I cap aquest carreró sense eixida sembla que ens porten les elits econòmiques i polítiques europees i mundials ja que el negoci i l’acumulació de capital és l’únic objectiu que els mou, sense més contemplacions, ni humanitàries ni climàtiques. Les persones no els importem res.

I què podem fer la gent d’anar a peu ?  Doncs accions individuals i col.lectives. A nivell singular, fer accions de consum responsable, de comprar  conscientment , de informar-nos de com s’ha elaborat el producte i obtenir aquells que en la seua fabricació no emeten CO2, reduir el consum de productes innecessaris, així com preferir els productes de proximitat. Però sobretot reduir  el consum de fons d’energia fòssil, petroli i gas. Els hàbits de consum responsable es fonamenten en el que ja es coneix com les 3R: Reduir, Reutilitzar i Reciclar. Com diuen els nostres refranys “tota pedra fa paret” i “gota a gota s’omple la bóta”. Accions individuals, però amb impactes de consum responsable i sostenible, l’única força individual que disposem.

calor en la ciudadA nivell col·lectiu tenim més força si exigim als poders polítics, des del més pròxim fins els més llunyans, que tinguen com a objectiu la reducció de gasos d’efecte hivernacle, que fomenten la energia solar, no com ara que controlats per el oligopolis elèctrics penalitzen la producció particular d’aquesta energia. Recolzar als partits polítics que presenten en el seu ideari el pensament ecològic, que prioritzen l’economia del bé comú, a les persones i al medi ambient, front a altres interessos econòmics i l’acumulació de capital,  l’ única manera de mantenir aquest planeta encara viu i evitar la barbàrie.

Joan Badenes