Els qui vivien ací

Al visitar el MUSEU DE LA VILAVELLA emociona veure els vestigis que resten de la vida de tantes i tantes persones que han viscut al mateix indret on hi som nosaltres. Milers i milers d’ulls han contemplat, si fa no fa, el mateix paisatge que veiem ara: El perfil de les muntanyes al darrere del poble i, en l’horitzò, la línea blava de la mar que tanca la Plana.

És una història ben coneguda: A mitjan segle XIII, les lluites de frontera entre cristians i musulmans van acabar amb la conquesta definitiva del territori valencià pel rei En Jaume i els seus cavallers. Però, mantenir i aprofitar les terres conquerides requeria una repoblació que, per ser molt lenta, en principi va permetre la permanència de musulmans, coneguts com mudèjars (musulmans en territori cristià). A La Vilavella va restar aquesta població, igual que a La Vall d’Uixó, Artana, Eslida, etc., és a dir, els pobles de la Serra d’Espadà, mentre els cristians poblaven el pla. Segles desprès, entre 1519-1521, els musulmans van estar obligats a triar entre la conversió al cristianisme o la mort, però el 1526, la segona alternativa es va canviar per l’expulsió. És clar que la majoria va optar per fer-se cristià, encara que fos a contra cor. Són els anomenats moriscos (musulmans conversos).

En l’organització de la societat senyorial, els habitants de la Baronia de Nules (Nules, La Vilavella, Mascarell i Moncofa), debien lliurar un pagament al Senyor, una mena de contribució de cases i terres. Per efectuar aquests pagaments es confeccionaven els Llibres de Peita on, sota el nom de cada “contribuent”, constava cadascuna de les parcel.les de terra que tenia i la quantitat que debía pagar al Senyor. La conservació d’alguns d’aquests llibres, com el que es va elaborar l’any 1558, ens permet conéixer els noms i alguns bens de les persones que vivien a La Vilavella aleshores. Aqui tenim una mostra d’un dels habitants, amb les seues terres i la quantitat que pagava.

elsquivivienací
Transcripció:
La Vila Vella
9 sous Melchior Abdussalem

P(er) una part de les figueres y oliveres a la font freda, eren de marti ferrer, com son sogre Sale elig porta lo restant ( 9 diners).

P(er) una sort a la seyt al costat de miquel navarro era de gabriel albiol (2 sous 3 diners).

P(er) un olivar cami de la vila vella era de sahat ismael (3 sous).

P(er) un tros ab arbres a la rapatella era de sahat ismael (1 sou 6 diners).

P(er) la mitat del figueral a benicato era de ismael (1 sou 6 diners).

La informació és molt acurada. Generalment, encara que no sempre, s’indicava la dimensió de la parcel.la, el tipus de cultiu, els llindars, la situació a la partida rural, el nom de l’anterior usuari i la quantitat a pagar o “peita”. A l’esquerra del nom el total del pagament. Com es veu, en aquells moments encara s’utilitzava el valencià en la documentació i moltes de les partides rurals són reconegudes ara mateix.

Pel que fa a les mesures agràries, s’emprava la fanecada (831’08 metres quadrats), que també s’ha mantigut fins els nostres dies sense valor oficial. Aleshores, nou fanecades formaven un quartó i cuatre quartons una jovada, que era la unitat de mesura principal. Per altra banda, el sistema monetari es basava en la lliura, el sou i el diner (12 diners equivalien a 1 sou i 20 sous a una lliura).

Els noms del conjunt de contribuents de La Vilavella són els següents: (la numeració és nostra)
(1)Sale, fill de hamet elig mascor saboner. (2) Melchior abdussalem.
(3)La viuda de Mascor. (4) Jaume Mascor. (5) Matia Mataserps.
(6) Abdumelich Roget. (7) Mahomat Roget, fill de alfaquí.
(8)Massot Roget, fill de Alfaquí Roget. (9) Sahat Roget.
(10) La filla de Alí blanco. (11)Hamet Abdussalem. (12) Abrahim Alfaquí.
(13)Mascaros. (14) Fussey Roget. (15)Charco. (16) Hamet Massot.
(17)Maymo Roget. (18) Abdumelich Abinçat.
(19)Agosti Llopo, fill de Abdalla. (20) Hamet Amit Abdussalem.
(21) Lopo Useyes. (22)Partal. (23) Frances Cucharero. (24) Sahat Algasi.
(25)Agostí Llopo. (26) Chico lo Jove. (27)Frances Sent Johan.
(28) Johan Sparça. (29) Miquel Diango olim hamet. (30)Mahomat Cachap.
(31)Jeroni Moscatell. (32) Mahomat Lopo.(33) Pere Fort, olim fat.
(34)Lopo lo Ferrer. (35) Mahomat chaparrot.(36) Hamet Llopo.
(37) Abdalla Aladip. (38)Abdalla Roget, fill de Alí.
(39)Hamet, fill de Safiel chaparrot. (40) Lopo gafull sarrier.
(41)Mahomat parri. (42) Abdalla Roget, fill de Mahomat.
(43)Abdumelich Abinçat. (44)La filla de Alfaquí Abdalla.
(45)Mahomat Xafra. (46) Fussey Caycoles. (47)Abdulasis chaparrot.
(48)Yusef Famit, fill de Alí monduver. (49)Mahomat Panical.
(50)Mahomat hadal. (51)Ymi Parri. (52)Hamet Papalot.
(53) Abdulasis Lopo.(54)Jacob Chaparrot. (55)Vermell.
(56) Assen de Suera. (57)Hamet Sotden. (58)Abdulasis Lopo Conill.
(59)Abdalla Alfaquí, sego. (60) Abdumelich Lopo.(61)Esso Abdusalem.

Un total de 61 veïns, segurament la majoria, encara que aquest Llibre només recull els qui tenien terra en terme de Nules i, a més, suposem que al poble també hi hauria gent sense bens. La conversió forçada fa que apareguen noms cristians (Francés, Agostí, Johan…), però la major part encara empra el nom musulmà. No hi ha cap nom de dona, la seua presència és redueix a la “viuda de Mascor” i la “filla de Alí Blanco”.

El reconeixement identitari és el corrent en l’època. Són referències als pares, a oficis (saboner, sastre, ferrer, sarrier) i l’autoritat religiosa, l’alfaquí; també alguna característica personal: jove, sego, roget, vermell, blanco; fins i tot podriem pensar en procedències com Alí Monduver, Assen de Suera, Algasí (de L’Algar?) o Useyes (de les Useres?).

Aquesta relació pot comparar-se amb la del document nº 5 del llibre La Vilavella (Domingo, Vicent i Barceló, 1977, p. 223) de 1481, on apareixen els “vehins, vassalls i habitadors del dit lloc de la dita Vilavella”, poc més de 40 persones, entre les quals es reconeixen moltes de les quals hem nomenat aquí. Quan el 1609 es varen expulsar els moriscos, La Vilavella va rebre nous pobladors, alguns dels quals sí que podrien ser avantpassats dels actuals veïns. Aquesta és una altra història que veurem més endavant.

Article de Concepción Domingo.