Quatre parets, una casa i un terme. El temps passa i l’esperança fuig lluny de les tres premisses. Un lloc exòtic, naturalista, urbà…un lloc allunyat, molt allunyat…una submisa retòrica provoca l’exili, una no-obligació d’abandonar les quatre parets, la casa i el terme. La idea de fer-te sentir útil et coacciona.
Arriba el dia, has de partir, diverses idees rondinen com un mosquit els teus pensaments. Arribes al nou lloc, lluny de les tres premisses, un lloc diferent, molt diferent.
Passa el temps, trobes a faltar les premisses i rondineja un nou pensament, un pensament fins aleshores desconegut possiblement, hi ha alguna cosa més. L’enyorança es dissipa en molts moments i torna en altres, però arriba un punt en que ja no és una necessitat, sols es un sentiment molt ocult.
Després de mil i una històries, canvies, crees noves parets, noves cases i nous termes. La vida segueix, semblava que el sol no tornaria a eixir als matins, que l’oxigen desapareixeria de l’aire, que la lluna no saludaria cada nit, però res d’això ha passat.
Així arribes a una conclusió, jo seguiré endavant siga on siga, perquè hi ha coses que no canviaran: quatre parets, una casa i un terme.
Associació de veïns La Vilavella 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.