Uns, entre tants, herois oblidats

Durant la primera setmana de juliol de 1938 els combats per voltants de la Vilavella entre l’exèrcit de la República i l’exèrcit franquista foren duríssims. La maquinària de guerra del general Franco atacava amb ímpetu les tropes de l’Exèrcit Popular que li barraven el pas en el seu avanç cap a la ciutat de València. Els republicans es retiraven, però defensaven acarnissadament cada pam de terreny. Els bombardejos i les constants ofensives i contraofensives s’emportaven per davant la vida de molts soldats anònims dels dos exèrcits.

En algun moment d’esta ofensiva, mentre la Vilavella encara estava en mans de les tropes republicanes, es va produir una acció dels franquistes que intentaren apoderar-se del poble utilitzant tancs. L’atac amb blindats pretenia donar el colp de gràcia definitiu als defensors republicans, però va ser frustrat per la decidida acció de set militars de l’Exèrcit Popular.

Arrastrándose entre escombros

vanguardia

Capçelera del diari de l’exèrcit republicà (Zona Llevant).

La notícia la trobem al diari VANGUARDIA, una publicació de l’Exèrcit de Llevant, sota el títol LOS SOLDADOS DE ESPAÑA QUE DEFIENDEN LEVANTE i presenta els fets aixina: “Antitanquistas en Villavieja, significan para nosotros hoy, cerca de los dos años de guerra, el resumen de todos los hechos realizados por nuestros combatientes en el frente de Levante”.

La lectura del text ens mostra com la Vilavella era en aquell moment un poble destrossat per les bombes, amb les cases caigudes i els carrers plens de runes, on estos set republicans “sin bombas especiales bajaron del castillo al pueblo a detener la marcha de los blindados. Escondiéndose por las casas rotas, encaramados a los tejados, arrastrándose entre escombros, disparando su fusil contra el cañón de los aparatos, inutilizaron cuatro tanques”. A conseqüència d’esta acció els franquistes es veren forçats a retirar-se.

Els protagonistes

D’estos set militars, els protagonistes d’aquell fet puntual de la defensa de la Vilavella, trobem fotografies a l’article publicat a VANGUARDIA, però la seua identificació és escassa, ja que a banda de no informar a quina brigada mixta pertanyien, no ens oferix els seus noms complets. La informació facilitada, assenyalant els noms amb els números que apareixen a les fotografies corresponents es la següent: “Capitán Mauro Velasco (1), teniente Fernando (2), sargentos Navarro (3), Balmaseda (4) y Galeote (5), comisario Agudo (2) y soldado Lledó”.

antitanquistes

Cas de sobreviure a la guerra estos set militars passaren a formar part d’un exèrcit derrotat i captiu. Es convertiren en presoners d’incert destí que veien córrer el temps amb el pensament pres per la més cruel de les incògnites, la que no et permet saber si estàs destinat a seguir viu o a morir.

En perdre la guerra la seua acció militar, que els va portar a omplir el full d’un diari i a ser tractats d’herois, es va enfonsar en les fosques aigües de l’oblit. Ara, des d’ací, rescatem aquell fet i tornem a donar un poc de llum a la seua memòria.

Nel.lo Navarro