Rellotge de sol amb haikus

Torrerellotgesol

Casa Badenes-Mechó, juny 2015

Per tal de celebrar la inauguració del rellotge de sol dels amics Badenes-Mechó he fet uns poemes de tradició japonesa anomenats haikus.

Originalment un haiku és un poema breu de tres versos femenins, és a dir, acabats en paraula plana, amb mètrica 4-6-4 en català, tal com digué el mestre i poeta Carles Riba. Encara que la correspondència entre les mores i les nostres síl·labes no és equivalent al 100%. Els versos dels haikus no deuen rimar.  Una referència -anomenada kigo- amb la naturalesa (estacions) era exigida en la composició antigament. Avui en dia cada poeta té llibertat en l’ús i pot o no emprar-la.

El fet d’escriure un poema que, a primera vista sembla tan curt i fàcil, és tot un repte perquè exigeix a l’autor màxima concentració en allò que vol dir en una estructura de poques paraules.

Ací és on rau el valor i la bellesa de tot bon haiku.

Així doncs, us escric aquestes petites reflexions sobre el sentit de la vida i el temps que els humans ens fem de tant en tant.

 

Ets impassible
mentre escrutes el viure
d’éssers efímers.

Canta el rellotge
ombres i llums diverses:
una epopeia.

 


La llum guaita.
Quan es talla amb el gnòmon,
sagna la vida.

És al migdia
que la llum se’t declara
fent equilibris.

Rere el capvespre
flors i mussols t’engronsen
els més bells somnis.


Immarcescible,
un temps dur ens governa:
Ser, fructifica!

Poua la vida
el rellotge que ens sotja:
Aprofiteu-la.