L’ordre dels factors no hauria d’alterar el producte

Factors

Ser feliç hauria de ser alguna cosa igual a:

  • Notar al capvespre d’Aín una temperatura de 24* amb un ventijol fresquet.
  • Paladejar una humil oliva a la “voca” i riure l’entrada feta al Fb de Begonya Pozo.
  • Alçar-te del llit sense pressa, amb la música de Bach seguint-te pel corredor i les escales avall.
  • Desdejunar-me pa de sègol torrat amb crema d’avellanes i melmelada de préssec. La llet i les galletes d’avena.
  • Pensar que escuraré els plats i gots per mi mateix, que endreçaré la cuina i Jana serà, com sempre, a la meua vora.
  • Caminar entre freixes i baladres cap a la bassa per soltar-la i que les séquies fetes pels àrabs al 1030 em duguen encara l’aigua al tros per regar el nyesprer, les cebes, enciams, patates i carabasseres.
  • Aspirar l’aroma sagrat del roser imperial que vaig plantar en soledat per recordar-te sempre, tot i la teua absència.
  • Dur-te Jana al Molí perquè et banyes, et refresques el cos i la poteta que coixeja una mica.
  • Seure’ns  sobre el fullam adust de les sureres i escoltar el cant dels rossinyols i el treball del pica-soques.
  • Notar com l’airet del matí eixuga l’entresuor de l’esquena.
  • Arrancar tres cebes tendres, un enciam de fulla de roure i acaronar el llom d’una patata que aguaita per amagar-la sota la terra verge.
  • Sentir aquesta petita llibertat en el batec de les meues cèl·lules.
  • Creure que un dia, potser, llegiràs tot açò que escric i cap dissolució serà possible.
  • Creure que si no ho lliges, no passarà res que em canvie.
  • Acceptar la independència, els silencis i les diferències que ens edifiquen éssers passatgers.
  • Allunyar-me del món per ser consciència en ell.
  • Estimar-te com ho faig i com sempre ho he fet, com ho feia abans que nosaltres existírem i com ho faré en el magma del temps.
  • Saber que en i per tu fructifique.